Sonet de Nadal (Rescrivint Rosa)

Sempre en arribar de cada any l'ocàs
hi apareixes, amb diferent disfressa
però et reconec, sempre hi tinc tal certesa;
sent desembre ja endevino el teu pas.

Ets allò que a mi em cal en cada cas,
mai no guerra quan precisava pau,
gosada quan cerco un esperit brau,
mes sempre a dalt quan el meu vol és ras.

I llavors m'obligues a millorar,
a fer patent tot aquell contingut
encara en mi latent, l’aprenentatge

d'aquests darrers mesos, tot enfrontar-
me amb la realitat valent i tossut,
per oferir-te el meu nou equipatge.


Jordi Gomara. Vallromanes, 28 d'octubre de 2.005 Sonets
(Adaptació al català de Soneto de Navidad. Barcelona, nadal de 1.989) (Readaptació: 27 de desembre de 2006)

Poemari: Efímera rosa de invierno

IMATGE: Muntatge en Microsoft Photo Editor sobre una fotografia nocturna del Call Jueu de Girona, original de l'autor (jo mateix) presa durant la dècada dels anys 80 (sense data exacta)

*** La fotografia original en color (escanejada de forma casolana) podeu veure-la a ITACA2000 ARTS (Ombres i boira)