Entrevista a Lluís Llach: "sobre els okupes"

M’ha resultat una gran feinada, però al final ho he aconseguit. He transcrit sencera tota la part de l’entrevista de Lluís Llach que parla sobre els okupes al programa El Matí de Catalunya Ràdio per part de l’Antoni Bassas. (Aquest tampoc deu ser massa important perquè està que l'esborren de la Viquipèdia, però per altres motius, sembla ser). Als problemes d’una transcripció radiofònica normal s’hi uneix el problema que Lluís Llach té una forma molt particular de parlar, la seva fonètica és extraordinàriament complicada, a vegades expressa paraules "com cap a endins” que són impossibles de caçar-les al vol, i la seva forma d’estructurar el discurs en general compliquen en gran manera poder transcriure una entrevista seva. En fi, un treball d’hores que espero que sigui recompensat amb la vostra lectura. Vull aclarir que fa referència expressa als okupes de Can Ricart i al final deixo en suspens alguna polèmica referent a la pel•lícula Salvador a la qual ell va posar la seva música. Així que, us convido a llegir aquesta part de l’entrevista que, al final, resulta molt amena i especialment per la temàtica tractada.

(Lluís Llach): ...De fet ara, justament d’aquí a dues setmanes s’estrena a Barcelona una obra de teatre “Tranuites Circus” on els actors principals són aquesta vegada actors de circ... alguns estan manifestant-se per ahí amb molta vehemència i amb molta raó, penso jo...

(Antoni Bassas): ... deia un escriptor: (en la tertúlia anterior) jo també sóc creador, en tant que escriptor, també tindria dret a tenir un piset a on estar tranquil i de poder escriure la meva novel•la.

(Lluís Llach): És magnífic quan, que és una costum ademés del món cultural d’aquest país, que quan hi han problemes estructurals, etc., etc., els convertim en problemes personals i, en comptes d’intentar resoldre i endevinar i analitzar els problemes estructurals, acabem fotent-nos ganivetades entre nosaltres... ...jo penso que amb tot el que està passant estem pagant dos preus, un és el d’un ajuntament amb una pantalla cultural, jo diria bastant banal tradicionalment a Barcelona, i que ha estat incapaç de donar estructures culturals per com que hi hagi molta gent que es queda penjada; i a Barcelona hi ha una gran tradició de gent que treballa casi a la marginació del que se’n podria dir el món cultural espectacle, el show bussines, star system, etc., etc. i que ha donat grans resultats. Què seria si la Fura (dels Baus) no hagués sigut marginal?

...Està ple d’exemples, vull dir, hi ha molta gent que treballa fora del que són els circuits professionals que necessiten espais. Jo recordo que quan tenia d’assajar fa uns anys, tenia que anar a L’Hospitalet perquè a Barcelona no hi havia cap lloc, i a L’Hospitalet, com que tenien problemes amb la gent jove i tenien una política social i cultural, doncs n’hi havien. I a Barcelona hi ha una política cultural de pantalla, d’aparador, i després n’hi ha una política d’habitatge també, no?. Vull dir el Fòrum és un desastre magnífic... però és que jo recordo la promesa d’aquells milers i milers d’habitatges d’ajut públic perquè els nois joves no tinguessin que marxar de la ciutat. I jo vaig passejant pel Fòrum, perquè visc al costat, i veig com les coses (cases?) van caient i els edificis que es van aixecant, etc., etc. Bé, al final de tot això doncs fa que hi ha gent que treballa a la cultura, com avis i joves, que està descontenta i ho expressa. Per favor, intentem analitzar per què s’expressa en comptes de començar amb els problemes de les ganivetades entre les diferents capelletes que formem en el món cultural, que jo penso que un dels problemes més grossos de la cultura catalana és precisament aquest.

(Antoni Bassas): És a dir, l’agitació necessària perquè t’escolti l’administració ara que vivim en democràcia...

(Lluís Llach): És que clar, la democràcia és precisament un instrument que has de fer servir per això, a part jo penso que els okupes, que evidentment hi ha moments en que actuen d’una manera que a tu et causa refús, però estan donant vida o donant llum o donant altaveu a un dels problemes socials més importants i si els polítics no tenen pressió acaba en l’oblit més absolut. Per cert, voldria dir una cosa, nosaltres per fer aquest espectacle hem fet un càsting amb moltíssima gent, sis persones que treballen amb nosaltres estaven a can Ricart, o sigui, professionals de collons, no sé dir-ho d’una altra manera, que han passat per llocs fantàstics, que tenen unes feines que els criden una mica de tot arreu, però que estan en el món cultural una mica marginal, i no tenen mitjans, no cobren el suficient, precisament estaran en el TNC (Teatre Nacional de Catalunya) d’aquí a quatre dies! en el TNC! en el nostre TNC! (riu), en el egolatrisme arquitectònic i teatral del país (continua rient). Escolta aquests senyors hi seran i a mi em farà gràcia veure les nostres autoritats quan vegin els actors passejar per allà i diguin “aquests els hem fet fora” i no saben ni on portar els seus estris, perquè aquest és un altre problema, no?... Jo crec que caiem en la trampa aquesta, al final focalitzar-lo a cops de gavinets entre nosaltres, això ja m’ha passat a la pel•lícula... (es refereix a certa polèmica de la pel•lícula de Salvador)...

• Podeu trobar l'entrevista sencera a: El Matí de Catalunya Ràdio, dins la secció "Escolta-ho"

Per descarregar-la: http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/2/8/1166184141182.mp3