Sonet de Nadal
Sempre en arribar de cada any l'ocàs
hi apareixes, disfressa diferenta
hi duus, però amb la meua mirada atenta
sent desembre pressenteixo el teu pas.
Ets allò que a mi em cal en cada cas,
mai no guerra quan precisava pau,
gosada quan cerco un esperit brau,
mes sempre a dalt quan el meu vol és ras.
I llavors m'obligues a millorar,
a fer patent tot aquell contingut
encara en mi latent, l’aprenentatge
d'aquests darrers mesos, tot enfrontar-
me amb la realitat valent i tossut,
per oferir-te el meu nou equipatge.
Jordi Gomara. Vallromanes, 28 d'octubre de 2005.
Readaptació al català de Soneto de Navidad. Barcelona, nadal de 1989.
Poemari: Efímera rosa de invierno.
Fotografia: Jordi Gomara. Nocturn, Call Jueu, Girona, dècada dels 80
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada