Seria tan fàcil i còmode que tothom tingués la seva pàgina a
Facebook, com a mínim els amics, coneguts i saludats, que el fet que moltes persones encara no la tinguin es torna una greu inconveniència.
Facebook avui dia és l'
Àgora sens dubte. No parlaré dels seus grans avantatges perquè seria llarg i no em ve de gust, però sí que diré que al voltant de
Facebook han sortit una sèrie de detractors mal informats d'alguns, amb molta mala llet i mala fe d'altres, amb ganes de manipular també... (fins i tot anarquistes i gent d'"esquerra de la bona").
I és que sempre passa el mateix, quan hi neix algun recurs, quan sorgeix algun invent nou que facilita les coses a l'ésser humà, sempre apareixen els detractors que es pensen que són els més llestos de la classe i els més "xulos";
aquells que sempre porten la contrària. Poca informació veraç i moltes ànsies de manipular les ments. Quan va néixer el vídeo sempre hi havia aquell que deia que mai no en tindria, quan va sorgir el telèfon cel·lular tres quarts del mateix.
És el posat de moda de cada època del que vol anar d'inconformista a qualsevol preu. M'imagino que quan
Gutenberg, o un altre que no sabem, va inventar la impremta també hi van haver molts detractors:
"Sacrilegi!"; tenim un sentiment sempre religiós a la nostra informació cel·lular filogenèticament jueu-cristiana que apliquem davant un canvi per considerar-lo com una creació del mateix dimoni. No tots els canvis són bons, evidentment, però d'alguns són excel·lents.
Si el telèfon va ser un gran pas endavant, Facebook és una passa de gegant. Mireu, jo
el proper dia 3 de juliol em retrobaré amb el públic després de molts anys, tornaré a pujar a un escenari per cantar les meves cançons. Si haig de trucar un a un a la gent que conec per convidar-la-hi, seria una feina feixuga i cara, poc ecològica, i que posaria en un compromís al meu interlocutor telefònic a l'haver de parlar-li "a la cara" i establir-se un
feedback immediat. El més fàcil, operatiu, pràctic, còmode... seria que tinguessin la seva pàgina a
Facebook i jo els convidés mitjançant aquest enllaç
Recital de cançó de Jordi Gomara. D'alguns no el podeu veure, oi que no? Veieu, aquí trobem el gran inconvenient. Si tots ens trobéssim a
Facebook, jo
us enviaria la invitació a l'esdeveniment que hi he creat, on hi trobaríeu tota la informació necessària: el nom de l'esdeveniment, l'hora i el lloc, el mapa per arribar-hi, hi veuríeu les fotografies i els comentaris de la gent, hi podríeu deixar també els vostres, podríem intercanviar tot allò que volguéssim, podríeu confirmar o no la vostra assistència o simplement fer saber que potser hi aniríeu, i, a més, el mateix
Facebook us recordaria que s'apropa l'esdeveniment quan toqués. I podríem xatejar des d'allà mateix, enviar-nos correus electrònics i un llarg etcètera. Hi ha quelcom més econòmic, ecològic i pràctic?
