Continuant amb l'escrit anterior titulat
Manipulacions, mitges veritats, "interpretacions"..., vull demostrar les aberracions "lingüístico-polítiques" que cometem quan parlem tan sovint amb la intenció, conscientment o inconscient, de desprestigiar, en general, segons què moviments socials, ideologies, etc.
Avui em centraré en el terme 'radical', el qual utilitzem sovint per a referir-nos a persones que estan més enllà de la "correcció política" o fora dels límits "d'allò democràtic" o que, segons el parer d'alguns, actuen com a "terroristes", o que volen carregar-se l'estatus social de "tota la població", o que són perilloses per a la pau "social" i l'anomenat "estat del benestar", o coses per aquest estil.
Ja sabem que la llengua és viva i que la seva estructura gramatical, el seu vocabulari, etc., varia i s'adequa en el temps conforme a l'ús que d'ells fem les persones. Però és evident que necessitem fonamentar-nos en definicions
clares i distintes dels conceptes per saber que tots parlem de la mateixa cosa quan ens comuniquem, del contrari la nostra comunicació seria confusa i donaria resultat a continues interpretacions errònies, i, és ben clar, no ens entendríem pas entre nosaltres quan parlem.
Partint del cas que la llengua és viva i la definició dels termes ha de sorgir d'un punt de vista democràtic, si voleu, no tan academicista, he anat a mirar-me la
Wiquipedia per a comprovar
que ens diu sobre el terme 'radical'. Res més de lluny de la interpretació que solen fer gran part de les persones, incloent-hi periodistes i gent del món de la política, i de la política "d'esquerra" òbviament:
"El término radical viene del latín radix ("raíz"), significa así de raíz o de base, refiriéndose sobre todo a un punto de vista profundo, sustancial, más aún si es aplicado a alguna convicción, práctica, análisis o propuesta. No confundir con fanático o extremista que tienen otros significados ajenos a una visión profunda de las cosas.
Según el contexto radical puede significar:
En política:
Per no deixar de banda la part academicista, que també ens serveix i sempre ens ha servit de referència bàsica per a saber de què parlem quan ens referim a un concepte -qui no consulta un diccionari quan vol saber què significa determinada paraula?- ara uns posaré la definició de 'Radical' que fa el "
Gran diccionari de la llengua catalana" de la Enciclopèdia Catalana: (que és el que jo acostumo a fer servir normalment pel "prestigi" que té aquesta enciclopèdia):
"... POLÍT 1 adj Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme ... "
Ara vaig a consultar el concepte 'Radicalisme':
"... HIST /POLÍT Corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat."
I, per anar deixant ja les definicions per avui, només extrauré alguna ressenya que fa Wikipedia, per exemple, del
Partido Radical de Izquierda francès; que amb aquest nom ens hauria de sonar gairebé a terroristes espantosos, com a mínim; doncs tot el contrari:
" ...Partido Radical de Izquierda (en francés Parti Radical de Gauche - PRG) es un partido menor de centro-izquierda francés. Fundado el 4 de octubre de 1972 como una escisión del Partido Radical y Radical Socialista. El PRG apoyó la candidatura de izquierdas de François Mitterrand. Surge de una tendencia interna (GEARS) formadas en 1971. Tuvo su apoyo en sectores de la clase media y de las tradicionales zonas radicales del sud-oeste de Francia. Desde 1971 mantiene una alianza electoral con el Partido Socialista por medio de la cual integra sus listas electorales ... "
Carai! Fixeu-vos hi bé que ser radical, al cap i a la fi és estar dins de la normalitat més ordinària del sistema polític, és
ser democràtic,
no extremista ni fanàtic, tant així que el mateix partit radical francès és de centre esquerre. Llavors d'on prové aquesta mania de demonitzar el concepte 'Radical'. Ui!, jo que sóc malpensat ja tinc la solució, mireu una part de la definició de Wikipedia:
"alguna posición que busca ir al fondo o raíz de las cosas, como por ejemplo los ácratas"Aquí, segurament, rau el problema, els "àcrates", els "anarquistes", els "llibertaris", ells són per tothom la "xusma", el diable, el mal a extirpar d'aquesta societat. Per què? Perquè volen anar
a les arrels, al fons de les coses (podríem deduir així:
a la "veritat"), a la unitat, a allò més simple i primari, a redescobrir i a recuperar l'individu com a ésser natural i lliure, a l'individu com a persona. Què té de dolent que els anarquistes siguin els autèntics "investigadors", els que volen partir
del dubte (posar en dubte el sistema polític, econòmic i social) i anar més enllà, descobrir i reparar el mal funcionament d'aquesta societat, quan al cap i a la fi,
Descartes, un filòsof tan respectat per la nostra societat liberal, propugnava també arribar a les arrels, al fons de les coses (a allò més simple) i, a partir d'enllà, tornar a "reconstruir" (d'allò més simple fins a allò complexe)? Fàcil d'entendre, perquè això significa "revolucionar" el sistema, trencar amb els principis actuals de competitivitat, individualisme egoista, ànsies de poder, ànsies d'acumulació de bens privats, acomodació del pensament i de l'acció, etc. Perquè això significa la "revolució".
I per aquests motius, també als "independentistes" que busquen anar a la primera forma i a l'arrel des d'on s'ha de conformar la societat o la comunitat (el més a prop de la unitat bàsica):
la política de proximitat, lluny dels centralismes imperialistes dels "MacroEstats" (on el poder està molt més lluny del teu abast) són titllats, conscientment o inconscient, de "radicals".
Deia l'altre dia que "radical" i "independentista" podrien potser ser la mateixa cosa "des d'un punt de vista gramatical", bé, era, una metàfora, evidentment, però sí que poden tenir certs paral·lelismes, perquè l'independentista pretén anar a l'arrel del control polític, descentralitzar la política, passar de la política d'allunyament a la
política d'apropament o proximitat,
arribar més a prop del control democràtic per part de la comunitat. I això precisament és "el camí" de l'anarquista, si més no, un dels fins de l'anarquisme "social" o socialisme llibertari i/o anarquisme assembleari, si voleu:
la descentralització del poder, portar el poder a unitats properes, d'allò més petites possibles i controlables.
Al cap i a la fi, els dos corrents ideològics propugnen el mateix:
llibertat, independència, autodeterminació i autogestió. Encara que a l'independentisme actual li cal un pas més enllà (malgrat que molts independentistes ja hi pensen): l'autogestió dels pobles significa que el poder recau en els membres de la comunitat, o sigui, passar d'una democràcia representativa a una democràcia realment participativa, directa o assemblearisme.
Ja concloent, mirarem la definició que diu:
"Corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat". Doncs bé, és del tot evident que aquí també coincideixen
independentisme i
anarquisme, doncs el que proposen ambdós corrents, és fer reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat.
Però, vet aquí, no tenim ara una contradicció? No, per suposat que no.
La definició ens situa sempre dins d'un àmbit democràtic, no "extremista", no "terrorista". Democràtic, o sigui, és "el poble" qui ha de portar a terme les reformes
no cap rei ni cap emperador que dicta el que s'ha de fer. Em direu: a Catalunya i el País Basc, per exemple, hi ha polítics i partits polítics que volen i propugnen l'independentisme. Bé, però els independentistes busquen el seu objectiu independentment que hi hagin polítics o partits polítics que s'hi apuntin. Molt de cops els mateixos independentistes solen tenir moltes discrepàncies amb aquests partits polítics. Sabem que els polítics busquen el poder a qualsevol preu i s'apunten al que sigui. Però el fet que hi hagi polítics independentistes no anul·la la "bona fe" del poble i/o de les persones que se senten independentistes.
L'independentisme en sí mateix és una ideologia que neix contra els grans imperialismes que han anant absorbint els pobles lliures al llarg de la història desposseint-los de tots els seus drets, i, especialment del seu dret a ser lliures. Mentre visquem en un món on hi hagin polítics, aquests sempre s'apuntaran a una opció o a una altra a la recerca de vots, la qual cosa no invalida les opcions en sí mateixes.
Crec que per avui ja podem anar plegant, aquest escrit ja s'està fent massa llarg. Queden coses encara que analitzar. Per exemple, hi ha alguna definició de 'radical' de to més pejoratiu des del món acadèmic, com ho fan també del mot 'anarquisme' cosa que
ja vam comentar en un altre moment. Però, bé, això ja queda per a una altra ocasió.
