25 de setembre 2007

L'esquerra, els nacionalismes, el republicanisme i la monarquia

Via e-mail m'han fet arribar un post publicat a AMORIN69 i a El blog de Kevin Vázquez, i com m'ha agradat força i el trobo molt encertat, ho publico a continuació. Hi ha persones que diuen que no cal publicar les coses que han sortit ja a altres blocs. Jo penso precisament el contrari, crec, amb Chomsky, que les coses s'han de divulgar repetidament una i altra vegada, no sols perquè hi arribin al més gran nombre de persones, sinó perquè hi ha tanta informació que després tendim a oblidar-nos de coses molt rellevants, i cal repetir-les una i altra vegada perquè no caiguin a l'oblit precisament. Per aquest motiu, reprodueixo el següent post, curt, precís, sintètic i que dóna en el clau, segons el meu parer:

- Hay un sector de izquierda, ritualizado, formulista, repetidor de citas y de fraseología indigerible, cuyo problema no es ser cada vez menos, sino ser cada vez más tontos.

- El PP lanzó el llamamiento por el reforzameinto del patriotismo español, el PSOE le siguió y, desde hace un tiempo, le sigue el PCE.

- Hay determinados republicanos que, curiosamente, no son nada anti-monárquicos.

- Me dijo un amigo: hay republicanos que, a mayor gloria de España, meterían los tanques en Euskadi y Cataluña.

¿Y son republicanos? Al menos, eso dicen.

- El hecho de que gran parte de los monárquicos de la transición se hayan deslizado hoy al republicanismo (por ejemplo, muchos cuadros del PCE y algunos liberales jacobinos del PSOE) no es una mala noticia. Todo lo contrario. Sin embargo, eso nos insta a profundizar el debate en la izquierda y a evitar que estos neo-republicanos cojan el rábano por las hojas y refuercen, so capa de republicanismo, las concepciones nacional-españolistas más rancias. Está sucediendo.

2 comentaris:

  1. Hola Jordi. Gràcies a aquest post he descobert un interessantíssim bloc. Molt bona la interpretació que fa de la situació a tots nivells, i m'encanta el concepte de "partit únic de dues cares". Et vaig llegint, encara que no sempre (o de fet darrerament poques vegades)hi deixi comentaris.

    ResponElimina
  2. Uf, que bona notícia que hagis publicat un comentari al meu bloc. Feia temps que no hi escrivies res. Potser anys. Doncs, benvingut de nou i gràcies.

    De fet jo darrerament no estic llegint massa blocs i ni tan sols escric massa al meu, ja ho pots comprovar, però també et llegeixo de tant en tant. El que faig és que quan agafo un bloc, generalment, llegeixo tot allò que s'hi ha escrit des de la darrera vegada que ho vaig mirar.

    Salutacions company

    ResponElimina