Haurem de creure

Per acabar amb la sèrie d'Alejandro Filio, avui us deixo una última cançó de diferent tall tonal i rítmic i bastant més curteta, amb una lletra peculiar i amb una tornada, que, per a alguns, pot resultar un xic sorprenent (o no), però la poesia és així, utilitza "recursos estranyadors" per arribar a qui hagi d'arribar, i sempre per sorprendre el lector/oient.

Per a aquells puristes que "tenen por" a saltar-se la llei "al torero", he d'explicar que la primera cançó que vaig portar aquí d'Alejandro Filio està enllaçada directament des de la seva pàgina web; així que hi quedo immaculat. La

segona, és un video de youtube, un muntatge audiovisual que vaig trobar i simplement hi vaig enllaçar també. I la cançó que avui us proposo la vaig baixar de la pàgina d'Alejandro Filio farà un parell d'anys, ja que l'Alejandro tenia tot el seu àlbum Un secreto a voces a la seva pàgina a disposició de tot aquell que volgués baixar-lo gratis. Ara ja el va treure, els seus motius en tindrà, però en tot cas, jo quedo net "com una patena" de cara a la llei.

Aquesta vegada m'ha tocat anar molt poc contra el sistema, i he quedat com un noi bo per a la nostra "societat de dret".

Ara sense res més a dir, us deixo la cançó, i la torno a dedicar a Jimmy Jazz, ja que últimament el veig una mica desanimat, i perquè l'hi vaig "prometre" i el convido a creure en "alguna cosa" encara que sigui en el més inversemblant, o potser no, i viceversa.