Em sorprèn sobremanera veure a la televisió el president del govern espanyol, Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, en una sessió al senat, afirmar rotundament, gairebé cridant -amb cara de ràbia, vermell com un tomàquet- que ell no havia dit mai públicament que prometia aprovar allò que sorgís, tal com sorgís, del parlament català si era elegit president d’Espanya. Sostenia únicament haver dit que “allò” s’aprovaria amb les esmenes que hi calguessin. Quina barra, déu meu! La cosa és realment increïble, de totes totes, com hom pot negar una cosa tan evident, avui dia que tot queda enregistrat en vídeo? (Aquest fet, em porta a la memòria allò que li va dir l’Aznar a Felipe González quan corrien els dies pretèrits i foscos d’aquella famosa frase: “Váyase Sr. González”. Aznar, en una entrevista cara a cara televisiva li retreia a Felipe González, com un dels arguments de pes perquè marxés. que el preu de l’habitatge havia pujat ostensiblement durant el seu mandat. És curiós comprovar desprès, i acte seguit, que amb l’arribada del PP al govern d’Espanya, el preu de l’habitatge es va multiplicar de manera aritmètica comparat amb la pujada experimentada durant el mandat del PSOE. I, precisament, aquest cara a cara gravat en vídeo va servir desprès com a argument, entre d’altres, per demostrar la ineficàcia de la política del PP en habitatge).
Sr. President del govern espanyol, no li cau la cara a terra de vergonya negant contundenment una afirmació seva que porta a una temptativa d’incompliment d’una “promesa electoral”? En quin món es pensa vostè que hi vivim. Una promesa electoral és “sagrada” perquè està en joc la sobirania popular, està en joc la democràcia; si és que n’hi ha. No li dic “Váyase Sr. Zapatero” perquè si ve en Rajoy, toquem ferro, pleguem. Vostè sap de sobres que una promesa electoral que digués “s’aprovarà allò que vingui del parlament català però amb les esmenes que calguin” és com no dir absolutament res. Aquesta afirmació no li hauria pas donat els vots dels ciutadans i de les ciutadanes catalanes, perquè “les esmenes que calguin” pot equivaler a una retallada tal que signifiqués que el que s’aprovés al parlament espanyol no tingués en absolut res a veure amb la proposta original.
Sr. Zapatero, vostè menteix i estar enganyant de manera brutal i descarada a tot el poble català. Està desobeint “les ordres” que el poble català li va transmetre en votar-lo. (Qui el votés, evidentment, perquè jo, i per primera vegada, a la meva vida vaig votar en Carod Rovira i no me’n penedeixo pas. Sé que m’està representant millor que vostè). Vostè desoeix les ordres emanades de la sobirania popular, car vostè no compleix la seva promesa electoral, o dit d’una altra manera, està incomplint el contracte. Si hi hagués una democràcia real, vostè hauria d’anar a parar als tribunals, com aquell que diu. De la mateixa forma que si hom compra un producte que no compleix les condicions que s’hi especificaven a la propaganda, el fabricant/venedor pot ésser denunciat.
APUNT FINAL (i que quedi ben clar, per si les mosques):
Que consti, i vull deixar-ho ben clar, que si el PP estigués al poder, ni tan sols s’hagués contemplat ni de lluny, en aquests moments, la possibilitat de reforma de l’Estatut d’Autonomia. Ni tan sols potser podríem denunciar res públicament sense que estiguéssim perseguits pels gossos guardians del poder, com va passar quan la guerra contra Iraq. Que exigim que el president Zapatero compleixi la legalitat democràtica, no vol dir que no siguem conscients de qui és l’enemic realment. El PP és l’enemic conegut (la dreta és l'enemiga coneguda), que sempre ha actuat de manera impune d’esquenes al ciutadà, aplicant la política més brutalment antidemocràtica que s’havia vist des de la mort del dictador; malgrat que això no exclou exigir que els polítics presumptament d’esquerra acompleixin amb la legalitat democràtica, i, especialment ells que saben el preu que s’ha de pagar per viure en un món més democràtic i amb garanties socials i de justícia per a tothom per igual.
________________________________
Reprodueixo aquí la promesa electoral de Rodríguez Zapatero: "Aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". José Luis Rodríguez Zapatero. Barcelona, 13 de noviembre del 2003."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada