Rescrivint Rosa (I)

La trobada

Com tants d’altres cops, arribo a casa teva.
Creuo la teua porta, és oberta.
No em deturo sinó en l’altre meu jo.
Tu m'esperes més enllà del llindar.
Sempre és el mateix, i tu
sempre m'esperes més enllà del llindar.
Experimento una certa estranyesa,
i tu m'abraces,
sempre és el mateix, i tu
m'abraces.
Els meus llavis es recuperen en el color dels teus llavis.
Ja no sento fred.
Gradualment el meu cos, que va després de mi,
acaba acomodant-se al seu lloc.
Sempre és el mateix: és la trobada.
I tu m'esperes rere la porta
per donar-me la benvinguda
i fer-m’ho viure tot de nou.

Com si fos el primer o el darrer dia.
Com si fos la darrera o primera vida..

Jordi Gomara. Vallromanes, 28 d’octubre de 2005. Rescrivint Rosa.
Readaptació de l’original en castellà El Encuentro, del meu recull de poemes Efímera rosa de invierno. Barcelona, 1989
Dedicat a Rosa Salamanco, amb la que vaig aprendre a fer camí entre l’hivern i la primavera de 1988 a 1989

Fotografia: Jordi Gomara, La Roca del Vallès