Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges

01 de maig 2010

De l'entrevista-concert a Ràdio Salt i de la immigració

Ja fa uns dies que us vaig deixar un vídeo produït per Ràdio Salt on s'anunciava l'entrevista que m'havien de fer. I al final vingué el dia i em feren l'entrevista. A Ràdio Salt, sí, al programa Les Músiques del Món, un lloc molt acollidor amb tres professionals com la copa d'un pi, gent molt amable i acollidora, grans persones, una hora d'entrevista en la que vaig cantar dues de les meves cançons, una és aquesta. Si bé el poble de Salt, que forma part de l'àrea urbana de Girona, és notícia darrerament per temes de delinqüència que, amb molta mala fe, alguns associen expressament amb immigració, a nosaltres ens va semblar fantàstic i totes les persones originàries d'altres països, ja siguin llatins, ja siguin àrabs, etcètera, amb els que ens vam trobar ens van atendre en català i amb una cordialitat i amabilitat extraordinària. Cal dir que no trobàvem l'entrada als estudis de la ràdio i que unes persones d'origen no català no només ens van indicar amb tot luxe de detalls com arribar-hi, sinó que dirigint-se a nosaltres en un català perfecte ens van acompanyar fins a la porta dels estudis i ens van indicar quin era el timbre que havíem de tocar perquè ens obrissin i no ens van robar res més que un agraït somriure. Hem d'anar amb ull perquè el nostre problema endogàmic endogen i malaltís que ens porta a sentir por vers allò i vers aquells que són 'diferents en teoria' sempre acaba inevitablement en una actitud i, finalment, conducta racista i xenòfoba imperdonable. La nostra pobra actitud d'aferrissament al grup a causa de la nostra pobra capacitat de ser lliures i autoresponsables ens fa sentir aquell que no pertany al grup com a enemic. No ho disfressem amb excuses. És el que és i prou.

En tot cas, vam aprofitar per passar la vesprada a Girona, vam caminar per la Rambla, pels voltants de la Catedral, gran part del Call Jueu i gran part de la llarguíssima muralla. Una visita que ningú no s'ha de perdre. Haig de dir que era l'enèsima vegada que passejàvem per Girona, una gran antiga ciutat del futur, una de les meravelles d'aquest planeta.

En fi, per aquella o aquell que tingui interès, curiositat, morb, amabilitat, o qualsevol instint que li porti a fer-ho, deixo aquí l'entrevista sencera a la seva (a la vostra) disposició. Moltes gràcies per la vostra atenció, els vostres comentaris i les vostres crítiques:



Fotografia: Octavi, Paco i jo, ja fa uns anyets a les escales de la catedral de Girona


Endevinalla: Qui dels tres que sortim a la foto sóc jo?

26 d’abril 2010

Per tu, una cançó en directe a Ràdio Salt

Aquí la podeu escoltar, de moment és el que us deixo de l'entrevista a Ràdio Salt:



Tu ets la llum, ets un poema.
Tu ets tot allò que jo faig, tot allò que jo sé.
Tot el que sento, tot el que veig.
Sense tu no sóc res; menys que un gra de cafè.

Menys que això, encara molt menys,
jo sóc una mota de pols dins el vast univers;
una veu callada en el silenci infinit
d’una boca tancada fa mil segles.

D’aquí sortiré a buscar-te on sigui

i mouré mil mars pel teu nom.
Potser no sigui victoriós però per tu ho intentaré;
almenys ho intentaré.

Tu ets la meva inspiració, per tu ho faig tot,

però encara no et sé, no et conec.
No sé com ets, malgrat que t’he viscut,
malgrat que t’he somniat,
malgrat que t’he tingut.

Et porto sempre dins del meu cervell,

sempre present;
tu ets la meva raó de ser.
El mecanisme intern
que fa moure el meu cos,
que fa que estimi el meu cor,
que fa que t’escrigui la cançó.

Per això la canto ara,

per això estimo a vegades,

per això jo vull que em senti avui tothom.

Jo per tu triomfaré o almenys ho intentaré.


PER TU
Lletra i música: Jordi Gomara. Barcelona, 1983