Aquí la podeu escoltar, de moment és el que us deixo de l'entrevista a Ràdio Salt:
Tu ets la llum, ets un poema.
Tu ets tot allò que jo faig, tot allò que jo sé.
Tot el que sento, tot el que veig.
Sense tu no sóc res; menys que un gra de cafè.
Menys que això, encara molt menys,
jo sóc una mota de pols dins el vast univers;
una veu callada en el silenci infinit
d’una boca tancada fa mil segles.
D’aquí sortiré a buscar-te on sigui
i mouré mil mars pel teu nom.
Potser no sigui victoriós però per tu ho intentaré;
almenys ho intentaré.
Tu ets la meva inspiració, per tu ho faig tot,
però encara no et sé, no et conec.
No sé com ets, malgrat que t’he viscut,
malgrat que t’he somniat,
malgrat que t’he tingut.
Et porto sempre dins del meu cervell,
sempre present;
tu ets la meva raó de ser.
El mecanisme intern
que fa moure el meu cos,
que fa que estimi el meu cor,
que fa que t’escrigui la cançó.
Per això la canto ara,
per això estimo a vegades,
per això jo vull que em senti avui tothom.
Jo per tu triomfaré o almenys ho intentaré.
PER TU. Lletra i música: Jordi Gomara. Barcelona, 1983
Aquesta sempre m'ha agradat molt.
ResponEliminaLa veritat és que em va sortir molt inspirada ;)
ResponElimina