De l'entrevista-concert a Ràdio Salt i de la immigració
Ja fa uns dies que us vaig deixar un vídeo produït per Ràdio Salt on s'anunciava l'entrevista que m'havien de fer. I al final vingué el dia i em feren l'entrevista. A Ràdio Salt, sí, al programa Les Músiques del Món, un lloc molt acollidor amb tres professionals com la copa d'un pi, gent molt amable i acollidora, grans persones, una hora d'entrevista en la que vaig cantar dues de les meves cançons, una és aquesta. Si bé el poble de Salt, que forma part de l'àrea urbana de Girona, és notícia darrerament per temes de delinqüència que, amb molta mala fe, alguns associen expressament amb immigració, a nosaltres ens va semblar fantàstic i totes les persones originàries d'altres països, ja siguin llatins, ja siguin àrabs, etcètera, amb els que ens vam trobar ens van atendre en català i amb una cordialitat i amabilitat extraordinària. Cal dir que no trobàvem l'entrada als estudis de la ràdio i que unes persones d'origen no català no només ens van indicar amb tot luxe de detalls com arribar-hi, sinó que dirigint-se a nosaltres en un català perfecte ens van acompanyar fins a la porta dels estudis i ens van indicar quin era el timbre que havíem de tocar perquè ens obrissin i no ens van robar res més que un agraït somriure. Hem d'anar amb ull perquè el nostre problema endogàmic endogen i malaltís que ens porta a sentir por vers allò i vers aquells que són 'diferents en teoria' sempre acaba inevitablement en una actitud i, finalment, conducta racista i xenòfoba imperdonable. La nostra pobra actitud d'aferrissament al grup a causa de la nostra pobra capacitat de ser lliures i autoresponsables ens fa sentir aquell que no pertany al grup com a enemic. No ho disfressem amb excuses. És el que és i prou.
En tot cas, vam aprofitar per passar la vesprada a Girona, vam caminar per la Rambla, pels voltants de la Catedral, gran part del Call Jueu i gran part de la llarguíssima muralla. Una visita que ningú no s'ha de perdre. Haig de dir que era l'enèsima vegada que passejàvem per Girona, una gran antiga ciutat del futur, una de les meravelles d'aquest planeta.
En fi, per aquella o aquell que tingui interès, curiositat, morb, amabilitat, o qualsevol instint que li porti a fer-ho, deixo aquí l'entrevista sencera a la seva (a la vostra) disposició. Moltes gràcies per la vostra atenció, els vostres comentaris i les vostres crítiques:
Fotografia: Octavi, Paco i jo, ja fa uns anyets a les escales de la catedral de Girona
Endevinalla: Qui dels tres que sortim a la foto sóc jo?
Ja he escoltat l'entrevista unes quantes vegades i cada vegada m'agrada més! :) Vas estar genial i ja saps que m'agraden molt les cançons, encara que la meva preferida no va sonar... la del noi que li diuen el boig!!! Aquesta, no sé, no sé, te algo especial que m'agrada molt. Una abraçada padrinet!!!!
Ostres! Malgrat que t'has identificat com a anònim ja sé qui ets xD, m'agrada molt que t'agradi la cançó "Per un carrer qualsevol" que és aquell nom que li correspon a aquella que parla d'aquell que aquells deien que era un 'boig' encara que no sabien que aquells que deien d'aquell que aquells deien que era un boig eren aquells, i aquelles, clar, que estaven pitjor del cap que aquell, malgrat que aquell fet en concret no ho explico en aquella cançó a la que fem referència i que vaig cantar en aquell bar en aquell precís moment que tu eres allà amb aquell altre i la família meva aquella, quants aquells que no hi eren en aquell lloc estaven veient aquell partit en que el Barça va perdre la possibilitat de passar aquella eliminatòria encara que estaven pendents de jugar encara aquell partit on van perdre a casa seva amb aquell altre equip que era del país aquell de la península itàlica. Ja saps jo sóc aquell, per si no t'ha quedat clar, hehehehehe... per cert qui és aquella del Facebook que té aquell mateix nom que la noia aquella a la que Joan Isaac li canta aquella cançó que es diu "Elena"? Uf! Ja m'he quedat aquellat, vull dir, enquellat, ai no! encallat!!!! hehehehe....
Ja he escoltat l'entrevista unes quantes vegades i cada vegada m'agrada més! :)
ResponEliminaVas estar genial i ja saps que m'agraden molt les cançons, encara que la meva preferida no va sonar... la del noi que li diuen el boig!!!
Aquesta, no sé, no sé, te algo especial que m'agrada molt.
Una abraçada padrinet!!!!
Ostres! Malgrat que t'has identificat com a anònim ja sé qui ets xD, m'agrada molt que t'agradi la cançó "Per un carrer qualsevol" que és aquell nom que li correspon a aquella que parla d'aquell que aquells deien que era un 'boig' encara que no sabien que aquells que deien d'aquell que aquells deien que era un boig eren aquells, i aquelles, clar, que estaven pitjor del cap que aquell, malgrat que aquell fet en concret no ho explico en aquella cançó a la que fem referència i que vaig cantar en aquell bar en aquell precís moment que tu eres allà amb aquell altre i la família meva aquella, quants aquells que no hi eren en aquell lloc estaven veient aquell partit en que el Barça va perdre la possibilitat de passar aquella eliminatòria encara que estaven pendents de jugar encara aquell partit on van perdre a casa seva amb aquell altre equip que era del país aquell de la península itàlica. Ja saps jo sóc aquell, per si no t'ha quedat clar, hehehehehe... per cert qui és aquella del Facebook que té aquell mateix nom que la noia aquella a la que Joan Isaac li canta aquella cançó que es diu "Elena"? Uf! Ja m'he quedat aquellat, vull dir, enquellat, ai no! encallat!!!! hehehehe....
ResponEliminaCom a mínim, ets capaç de dir-me qui sóc jo d'aquells tres que sortim en aquella foto?
ResponElimina