Vam viure una guerra civil mentre
Catalunya s'independitzava, ja ho era i els catalans ens van donar d'´hòsties entre nosaltres. Quan s'havia de buscar aliances dins, i fora si calia, ens dedicàrem a donar-nos d'hòsties entre nosaltres. Com no podia ser d'una altra manera van guanyar la guerra els autèntics enemics, i
Franco ens va dotar d'una dictadura que es carregà tots els drets catalans i va blindar el seu sistema a través d'un
Rei i una constitució que ens ha fet esclaus i ara ja no som independents i a sobre hem perdut molts altres drets. A les darreres eleccions al Parlament molts independentistes i més nacionalistes es van dedicar a desgastar
Esquerra (
ERC) fent el joc brut a favor de
CiU (l'oligarquia catalana), d'això va tenir especialment la culpa
SI i
Reagrupament -i jo i d'altres ho veiem venir i en vam avisar- sempre per trobar la nostra parcel·leta de poder perdem de vista el nord. Ho teníem a l'abast,
ERC no era l'enemic, l'enemic és
l'oligarca, aquell que es dedica a dividir per treure'n profit i vèncer i així va succeir. Ara haurem d'esperar qui sap quant, mentre els
oligarques es dediquen a continuar creant divisió i cada cop fent les coses més difícils. Com que no ens adonem de què va la pel·lícula i com que no ens adonem qui són els nostres, ara carreguem contra els
acampats, com si ells fossin 'els altres' i la cosa no anés amb nosaltres, però són també
les nostres acampades, són de qui vulgui sumar-s'hi i no són de qui vulgui desentendre'ns, afortunadament no tenen ni
líders ni cap tipus
d'organització, és un clamor popular -som nosaltres- que reivindica un món més just per aquell que ho vulgui prendre, un món més just també per
Catalunya, són
les nostres acampades, les
acampades de Catalunya. Però no, ens tornem a donar d'hòsties, sense veure o no volent veure que al darrere de la divisió es troba de nou
CiU. En el moment oportú vam oblidar que qui podia fer el canvi possible i qui era el nostre aliat era
ERC i li van entregar el poder de forma gratuïta a
CiU. Tornem a cometre els mateixos errors, pegar-nos d'hòsties entre nosaltres, mentrestant l
'oligarca continua traient-ne profit i nosaltres continuem perdent les batalles i la guerra. La història i la realitat són tossudes però nosaltres hem perdut tots els llibres d'història i estem perdent la noció de la realitat.
Perdem la independència però continuem perdent la resta de drets ciutadans. No sóc un savi ni un predicador, sóc normal i corrent, però tinc un cap per pensar, uns ulls per observar i també una certa edat, o sigui una certa experiència vital, per això ho puc dir més alt però no més clar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada