Sempre recordaré que la matinada que jo havia escrit una cançó de matinada amb un crit colpidor quan apuntava l'alba havia mort un dels cantautors que van omplir la meva infància de cançons amb una altra forma de fer, de dir, de poemar, de sentir, de lluitar, José Antonio Labordeta que juntament amb d'altres com Joaquín Carbonell (un altre dels impulsors de la Nova Cançó Aragonesa) Joan Baptista Humet, més tard Lluís Llach (sembla mentida, sí), Maria del Mar Bonet, Sílvio Rodríguez, també vindria després Pablo Milanés i d'altres. Hi ha relació entre els fets de la mort de José Antonio Labordeta i el d'escriure una nova cançó? Doncs no del tot, certament, els motius són diversos però personals, íntims, sorgeixen dels efluvis de la nit, de la matinada, de les penombres que omplen la casa, del misteri de la vall de Vallromanes, d'una barreja d'emocions, de sentiments, de vivències, de reflexions sobre la vida, el llarg camí caminat, les renúncies i el compromís amb les coses i les persones...(sí de la vida i de la mort també en un sentit ampli, ambigu, metafòric) per això aquesta és una de les meves cançons més intimistes, a la vegada que senzilla. He pensat que, malgrat que no us deixo la gravació de la cançó perquè encara no ho he fet, sí que us deixaré la lletra i el meu petit record al company Labordeta
DE MATINADA
Faig la cançó que no és possible,
de mots tancats rere les portes,
ni un vers que curi una ferida,
tan sols un crit que ve a cantar
de matinada
El sol encara no sortia
i en un paper jo em dessagnava,
els dits s’aferren a les cordes,
i aquesta veu que ve a cridar
de matinada
Ja gairebé apunta l’alba
i la cançó no està acabada,
no importa si la llum s’apaga
mentre plorava una guitarra,
i un crit llunyà i colpidor
de matinada
Ja gairebé no tinc paraules,
vaig dir que estaven amagades,
però ben del cert que no trobava
forma correcta d’expressar-les
si sento un crit que trenca el cor
de matinada
Ja veig per fi que apunta l’alba
i la cançó ja està acabada
i encara sento un crit llunyà
i colpidor... de matinada
Jordi Gomara, Vallromanes, 19 de setembre de 2010
I per acabar, una cançó de Labordeta dedicada a Víctor Jara;
Buscant per Facebook m'he trobat això, és sorprenent perquè l'autor d'aquest bloc diria jo que no té compte a Facebook. Qui l'haurà registrat llavors? Us vull parlar breument de l'aplicació NetworkedBlogs als que no la coneixeu, que ja serà estrany que no sigui així, malgrat que sempre hi ha algun despistat. Comptant que tots els meus companys blocaires esteu a Facebook (tots, tant els de Vallromanes, Barcelona, Toulouse o Madrid) menys un o dos, si no recordo malament, és ben difícil que no la conegueu, però per si de cas. L'aplicació NetworkedBlogset permet registrar el teu bloc i actualitza automàticament totes les entrades d'aquest, i a més a més, cada cop que hi ha una entrada nova s'afegeix al teu perfil i a la pàgina d'inici dels teus amics. Us la vull recomanar especialment perquè, tot i que des de fa temps no hi escric gaire, al bloc, m'han augmentat de manera molt considerable les visites el mateix dia i els dos o tres dies següents quan escric un nou post. És a dir, tot i que sóc massa despistat i no solc mirar les estadístiques, quan les miro veig que tal vegada el 90% de les visites que rebo actualment provenen de Facebook. També pots subscriure't als blocs que vulguis i pots fer que les entrades d'aquests, si així ho vols també, apareguin al teu perfil automàticament. A més a més, entre d'altres coses permet que les persones facin una valoració del teu bloc, s'hi facin seguidors, i es crea així una xarxa de blocaires dins de Facebook. Doncs, res més per avui, només volia aconsellar-vos que feu servir aquesta aplicació. Si en voleu saber més, segur que el meu company Víctor Pàmies en sap molt més perquè sempre està a l'última en temes informàtics ;)
