Lluna i mar

20 de setembre 2010

A vegades penso en tu

i no arribo a reconstruir-te

de forma clara i distinta,

la teva cara apareix com desdibuixada

dins el meu complex neuronal,

tanco els ulls i ja no hi ets,

no sé dir-te el nom

i se'm fa difícil rememorar

l'aroma dels teus cabells,

la textura de la teva cintura

i el tacte fràgil de les teves mans,

i ara diria que el meu record s'ha fet petit

per atrapar-te sencera.

Anit tocava la guitarra

i, a través de la finestra,

la lluna presidia la vall

sense complexos...

al fons la serralada catalana,

litoralment omnipresent,

i a través d'ella,

jo endevinava la mar

Jordi Gomara
Vallromanes, 20 de setembre de 2010

Fotografia:
Jordi Gomara

Presentació