Ha mort un cantautor i jo he escrit una cançó

Sempre recordaré que la matinada que jo havia escrit una cançó de matinada amb un crit colpidor quan apuntava l'alba havia mort un dels cantautors que van omplir la meva infància de cançons amb una altra forma de fer, de dir, de poemar, de sentir, de lluitar, José Antonio Labordeta que juntament amb d'altres com Joaquín Carbonell (un altre dels impulsors de la Nova Cançó Aragonesa) Joan Baptista Humet, més tard Lluís Llach (sembla mentida, sí), Maria del Mar Bonet, Sílvio Rodríguez, també vindria després Pablo Milanés i d'altres. Hi ha relació entre els fets de la mort de José Antonio Labordeta i el d'escriure una nova cançó? Doncs no del tot, certament, els motius són diversos però personals, íntims, sorgeixen dels efluvis de la nit, de la matinada, de les penombres que omplen la casa, del misteri de la vall de Vallromanes, d'una barreja d'emocions, de sentiments, de vivències, de reflexions sobre la vida, el llarg camí caminat, les renúncies i el compromís amb les coses i les persones...(sí de la vida i de la mort també en un sentit ampli, ambigu, metafòric) per això aquesta és una de les meves cançons més intimistes, a la vegada que senzilla. He pensat que, malgrat que no us deixo la gravació de la cançó perquè encara no ho he fet, sí que us deixaré la lletra i el meu petit record al company Labordeta

DE MATINADA

Faig la cançó que no és possible,

de mots tancats rere les portes,

ni un vers que curi una ferida,

tan sols un crit que ve a cantar

de matinada

El sol encara no sortia

i en un paper jo em dessagnava,

els dits s’aferren a les cordes,

i aquesta veu que ve a cridar

de matinada

Ja gairebé apunta l’alba

i la cançó no està acabada,

no importa si la llum s’apaga

mentre plorava una guitarra,

i un crit llunyà i colpidor

de matinada

Ja gairebé no tinc paraules,

vaig dir que estaven amagades,

però ben del cert que no trobava

forma correcta d’expressar-les

si sento un crit que trenca el cor

de matinada

Ja veig per fi que apunta l’alba

i la cançó ja està acabada

i encara sento un crit llunyà

i colpidor... de matinada

Jordi Gomara, Vallromanes, 19 de setembre de 2010

I per acabar, una cançó de Labordeta dedicada a Víctor Jara;