EL PRIMER COP QUE AL VEIG VEURE,FEIA DE TALONER DE AN LLACH,VAIG PENSA "MIRA QUE MACO".DESPRES AL VAIG SEGUIR UNS ANYS......VA DESAPAREIXA SENSA DIR RES....A MORT DESPRES TAMBE EN SILENCI.....JUGANT AMB BCN.....
Així és. Jo el vaig conèixer de petit i em va somniar amb aquelles cançons fresques que em recordaven una mica a Gilbert O'Sullivan. Recordo sempre aquella que parlava d'algú que caminava via Laietana avall però que no sé quina cançó és. Un dia va desaparèixer, va dir que "a comprar tabac" i no vaig saber mai més res d'ell fins el dia d'avui que ens ha deixat. Sí que és cert que vaig parlar un parell de vegades amb ell per telèfon fa una pila d'anys; em volia vendre l'equip de música que havia utilitzat per les seves actuacions. Mira, si més no, tinc aquell record. Bé, una vida curta. Que descansi en pau, llavors, com diu la gent en aquestes ocasions.
Ostres, no dones temps ni a publicar-te un comentari. Em dediques un post i no dones temps... Ja el comentaré perquè no he pogut ni sentir les cançons. Demà. Avui també m'he sentit sorprès, sobretot, per la casualitat que l'altre dia vaig sentir Clara. Quina casualitat. VA morir amb la mateixa edat que el meu pare. Era un cantautor irrepetible. Tú sempre a l'aguait. Fins ara company.
EP. Jordi, digues-li al garrofaire que Gemma vaig aprendre a tocar-la a la guitarra. Fins i tot! Que encara hi ha classes, xaval. I li canto molt de tant en tant als meus nens.
EL PRIMER COP QUE AL VEIG VEURE,FEIA DE TALONER DE AN LLACH,VAIG PENSA "MIRA QUE MACO".DESPRES AL VAIG SEGUIR UNS ANYS......VA DESAPAREIXA SENSA DIR RES....A MORT DESPRES TAMBE EN SILENCI.....JUGANT AMB BCN.....
ResponEliminaAixí és. Jo el vaig conèixer de petit i em va somniar amb aquelles cançons fresques que em recordaven una mica a Gilbert O'Sullivan. Recordo sempre aquella que parlava d'algú que caminava via Laietana avall però que no sé quina cançó és. Un dia va desaparèixer, va dir que "a comprar tabac" i no vaig saber mai més res d'ell fins el dia d'avui que ens ha deixat. Sí que és cert que vaig parlar un parell de vegades amb ell per telèfon fa una pila d'anys; em volia vendre l'equip de música que havia utilitzat per les seves actuacions. Mira, si més no, tinc aquell record. Bé, una vida curta. Que descansi en pau, llavors, com diu la gent en aquestes ocasions.
ResponEliminaOstres, no dones temps ni a publicar-te un comentari. Em dediques un post i no dones temps... Ja el comentaré perquè no he pogut ni sentir les cançons. Demà. Avui també m'he sentit sorprès, sobretot, per la casualitat que l'altre dia vaig sentir Clara. Quina casualitat. VA morir amb la mateixa edat que el meu pare. Era un cantautor irrepetible. Tú sempre a l'aguait.
ResponEliminaFins ara company.
Gran músic, gran cantant, gran persona, el meu paisà.
ResponEliminaLa cançó que a mi m'emociona és Gemma.
ResponEliminaSalut i garrofes!
EP. Jordi, digues-li al garrofaire que Gemma vaig aprendre a tocar-la a la guitarra. Fins i tot! Que encara hi ha classes, xaval. I li canto molt de tant en tant als meus nens.
ResponElimina