Encara que potser no és ni de lluny una de les cançons més destacades i conegudes d'Alejandro Filio, segons jo ho veig, aquesta dolça melodia és una obra mestra de la cançó intimista; potser no tant per la lletra com per la música sota el meu criteri. Començant des del Big Bang i amb una melodia i especialment amb una harmonia molt suggeridores, deixa anar molt breument -i molt de passada- unes reflexions sobre allò nostre. Ciència i creença, entre d'altres assumptes, i les incerteses d'ambdues i nosaltres enllà sense acabar d'arribar-hi. Només unes pinzellades ràpides. Em persegueix aquests dies, des que vaig marxar a Madrid i vaig tornar-hi. Vaig gravar l'àlbum F per poder escoltar-lo durant el viatge, i aquesta cançó molt especialment em té segrestats els sentits, i us la vull regalar. I de manera molt especial la vull dedicar al meu amic d'anys i panys, de la veïna localitat d'Alella, Albert Esteruelas (que sé que copsarà el sentit més profund d'aquesta petita joia poèticomusical i sabrà gaudir-ne com cal), i que fa unes setmanes va començar la seva etapa de blocaire també i al que li dec una disculpa per no haver presentat abans el seu bloc aquí.
(Aquelles persones que llegiu aquesta pàgina en un idioma diferent al català, tingueu en compte que la lletra de la cançó està escrita en castellà, de tal manera la traducció des d'aquí d'aquest text quedarà incomprensible)
MÁS DE LO NUESTRO (Alejandro Filio, 2005)
Se culpa a la explosión de un astro
Y así comienza el tiempo
Se apura en el camino el paso
Que se imagina eterno
Se abraza la pasión y acaso
Se roba del calor de un cuerpo
Pero no se sabe más
Más de lo nuestro
Se adora a lo que no se ve
Con la fe perfecta
Se añora a lo que vino ayer
Y no tocó a tu puerta
Se busca la presencia azul
De un pájaro cantando luz
Pero es más la esclavitud
Más que lo nuestro
Ay amor, más de lo nuestro
Ay amor, más de lo nuestro
Se lucha por poder y gloria
Se compra y vende en esta historia
Pero no se sabe más
Más de lo nuestro
Se intuye de otra voz la paz
Y se ilumina el cielo
Se empieza por adivinar
Y nunca por lo cierto
Se aprende para comprobar
Se prueba para no dudar
Pero no se entiende más
Más de lo nuestro
Ay amor, más de lo nuestro
Ay amor, más de lo nuestro
Lletra, música, guitarra i veu: Alejandro Filio
*Web oficial d'Alejandro Filio
*Fotografia: Portada de l'àlbum F (2005)
No sé perquè però quan he llegit el teu post m'he enrecordat d'aquelles nit traidores i canalles de quan erem una mica més joves. I he sentit melangia. També agraiment de tenir un amic com tu. I ràbia de portar una vida tan allunyada. Estem, homoeròticament, fets l'un per l'altre, com els amics de veritat, un fet que ben pocs han pogut viure, malgrat molts ho manifestin.
ResponEliminaLa canço de vienes con el sol m'ha agradat molt.Arnau.
ResponElimina