06 de juny 2008
Què donaria per acariciar-te el cabell!
Per si no us heu adonat del recurs que utilitzo al sonet anterior, ara us posaré un altre fent-ho més evident encara i, així, forçosament us adonareu d'aquesta particularitat que comparteix aquest amb el que el precedeix. Si un sonet sembla ja complicat de per si pel motiu que ha de tenir un nombre determinat de síl·labes a cada vers i una estructura 4-4-3-3, afegit a que originàriament havien de rimar els versos però també d'una manera determinada -per exemple: ABBA ABBA CDC DCD o bé ABBA ABBA CDC CDC o ABBA ABBA CDE CDE o també ABBA ABBA BAB ABA, etcètera- si li sumem el fet que estigui també condicionat, no sols pel final del vers sinó també pel principi, semblaria a priori que estem complicant més encara l'estructura i, com a conseqüència, condicionant més el contingut per la forma. Però si tenim una certa pràctica, la forma, l'estructura ens facilita la creació dels versos perquè partim de quelcom que ja ens ve donat. Un dia m'agradaria parlar una mica a fons dels sonets, ja que és un tipus de poema que dóna molt per jugar i fer coses fins i tot divertides, però ara em limitaré a posar-vos un altre sonet en castellà (penseu que jo vaig estudiar tot en castellà a l'escola i fins fa uns 3 anys no havia escrit cap poema en català). Així que, sense més a afegir per ara, us en deixo un altre; recordeu que utilitza el mateix recurs que l'anterior (La Teresa m'agradava quan feia 3r. de Psicologia a la Uni, amb la seva cabellera llarga, salvatge, sempre ben cuidada i d'un color groc-foc) :
Soneto de tu cabello
Tempestad y fuego tu cabello es,
Enarbolado contra el mismo viento,
Refulgente, nunca de sol exento,
Encendido amarillo como la mies.
Se mueve con la elegancia que tus pies
Acarician la tierra a paso lento
Mientras vas y vienes, por un momento
Esclavo al balanceo que tú le des.
Gravemente lo peinas, y a la sazón
Usas tu astucia para hacerlo bello;
Suave imprimes tu toque de distinción.
Tarea diaria te impone ello,
Aún se te olvidara en alguna ocasión
Seguiría siendo luz y destello.
Jordi Gomara i Pérez
Barcelona, 1 de març de 1988
Fotografia: el CacOndeO.cl
Etiquetes de comentaris:
art i cultura,
de les meves circumstàncies,
la meva poesia,
poesia,
sonets
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada