Hi ha coses que de tan lògiques, sembla increïble que encara hi hagi gent que les posi en dubte. No parlaré dels drets dels pobles a la seva pròpia autonomia, independència, autodeterminació, autogestió, a preservar i promocionar la seva cultura, llengua, identitat, etc. No. Ni tampoc utilitzaré allò que alguns titllen de "victimisme". Només vull utilitzar el sentit comú i prou, perquè aquest hi existeix, està definit com a tal.
He llegit aquí que el Parlament de Les Illes insta al govern espanyol que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per a poder accedir als llocs de feina que ofereix l'administració espanyola a les Illes Balears. Ara no entraré a discutir allò de nou que altres ja han discutit fins a la sacietat, només vull posar de relleu el sentit comú d'un dels plantejaments de la moció aprovada: que l'exigència del català per als funcionaris estatals no "sigui mai inferior als coneixements exigits de llengua castellana". Resulta tan difícil d'entendre això? Tots aquells que diuen que no són nacionalistes però que sí defensen la unitat de la pàtria espanyola i de la llengua castellana, no poden comprendre que una persona que és funcionari de l'Estat "de tots" i que ha de treballar en un "lloc determinat d'aquest Estat" ha de tenir, si més no, el mateix grau de coneixement de la llengua pròpia i a més oficial del lloc que el que s'exigeix en llengua castellana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada