I la democràcia, on és?

Diuen que vivim en democràcia perquè podem votar a les urnes; cada quatre anys per elegir aquells que després "et manaran". Però bé, "acceptem pop com a animal de companyia", llavors tenim aquí diverses peces que no hi encaixen: per exemple, la policia i els jutges (*)

La policia pot detenir-te, i de fet ho fa, per sospites diverses o perquè li surt simplement dels nassos; no m'ho invento, ara ho veurem. I què dir dels jutges? també actuen impunement. Però si estem en democràcia perquè hem acceptat "pop" com a animal de companyia, no hauríem de poder elegir també a les urnes a aquells que porten pistola i el seu poder radica precisament en que la porten i a aquells que poden jutjar-te a tu sense que tu puguis jutjar-los a ells?

A veure, jo milito a la Confederació General del Treball de Catalunya. Totes i cada una de les persones que poden tenir incidència en la teva vida dins la Confederació tinc dret a elegir-les. Les persones que en un moment determinat hagin de resoldre si cal un greuge, una acusació, una defensa, un contenciós, etc. dins de la confederació són elegides també, per suposat; la CGT és una organització democràtica. Hom suposa que en una democràcia les persones haurien de tenir el dret d'elegir fins i tot els seus botxins, si és que aquests haguessin d'existir que, per suposat, que no.

No ens allargarem més perquè això tampoc no és la primera vegada que ho dic i no m'hi cansaré de repetir-ho fins que em quedi sense veu per parlar i sense dits per poder escriure. Us posaré dos exemples on es veu clarament la manera tan impune i especialment tan arbitrària d'actuar de la policia i dels jutges:

• Si us plau, seguiu aquest enllaç, aquest tema és d'extrema urgència i necessita el recolzament ampli de la ciutadania i dels organitzacions ciutadanes

• I aquest és un altre que ja porta cua i que si bé té més recolzament, especialment perquè és a nivell estatal, no està de més ajudar-hi una mica i, especialment, us el poso també d'exemple perquè hi veieu la forma tan arbitrària i vergonyant d'actuar d'aquestes institucions.

Si, en el primer cas es demostra que en l'Espanya profunda (em refereixo a les ments, no als territoris, si us plau) tu denuncies als dolents i acabes tu sent el dolent, el detingut, el jutjat, l'empresonat i, si ets descuides el maltractat a saber en quin fosc calabós, en el segon cas també podem comprovar com amb els feixistes en són de màniga ampla i així aquells tenen dret d'expressió a dojo, això sí, tu no et passis ni una mica que t'hi la jugues.

Per a més informació sobre el primer cas, aneu directament al bloc de Lo Cacao de la Facao

Per a més informació sobre el segon cas, aneu també directament a La Democracia.org

No és la primera vegada que porto aquí aquestes informacions (al contrari sinó molt recentment), però hi ha coses que cal repetir-les fins a la sacietat i, encara i així, ens quedem amb la sensació que no en farem prou.

(*) NOTA EXPLICATIVA: Quan parlo d'aquestes coses sempre ho faig en genèric, no acuso persones de manera individual. No tots ni totes els i les policies són iguals, com a persones. No tots ni totes els i les jutges són iguals, com a persones. El problema és el sistema que els atorga poders extrems sobre qualsevol altre ciutadà o qualsevulla altra ciutadana. El problema és que els jutges no són triats per la ciutadania i conseqüentment la ciutadania no pot controlar l'acció dels jutges. Qui té el poder de triar és qui té el poder de controlar. El mateix passa amb la policia i, en aquest cas, la cosa encara és més greu tenint en compte que són persones que van armades; una persona que té un arma davant d'una altra desarmada sempre produeix un efecte coaccionador sobre aquesta última, es miri com es miri.