17 de gener 2007

Verònica del Mar



Atonal, dissonant, a contraritme, màgica, boja, misteriosa, de manera acústica (sense percussió, ni sons electrònics, no ho necessita; les grans obres no ho necessiten), senzilla i sublim, una barreja estranya i confusa entre funk, country, blues, jazz, rock, bossa... (qui sap aquest boig allò que entremescla, és el seu estil personal), Verònica del Mar, com només un "geni" de la cançó pot dur a terme.

No us oblideu punxar sobre la foto per descobrir la magistralitat que hi ha al darrere de Verónica del Mar...

Als comentaris, més informació.

2 comentaris:

  1. Verónica del Mar

    Verónica del Mar
    es una estrella
    lúdica de un bar
    del Malecón.
    Verónica del Mar,
    sinuosa y bella,
    como una espiral
    de humo marginal.
    Se va a volar
    Verónica del Mar.

    Verónica del Mar
    se desvanece
    y no se sabe cuál
    se la llevó.
    Verónica del Mar
    desaparece
    y un gorrión sin par
    se posa sobre el bar.
    ¿Dónde va
    Verónica del Mar?

    Dicen que fue un traductor del griego,
    Quien le enseñó su mundo imaginario.
    Tiempo después se había quedado ciego
    y andaba en pos de un astrolabio.

    Verónica del Mar
    es una bruja
    cariangelical
    de corazón.
    Verónica del Mar
    tiene una aguja
    bajo su pajar,
    (vedado registrar).
    Puede cegar
    Verónica del Mar.

    Siempre va sola y como a la deriva,
    la autoridad la ve pero la esquiva.
    ¿De dónde es?
    ¿Con quién está?
    ¿Regresa o se va?
    Novela más de noche y de ciudad.

    Verónica del Mar
    sigue la ruta
    oculta y fantasmal
    del Malecón.
    Verónica del Mar
    es una fruta
    para saborear
    a espacio prudencial.
    Se va a volar
    Verónica del Mar.

    marzo, 2003

    Niurka González: flauta i teclat
    Silvio: veus i guitarres

    ResponElimina