Onada...

Onada fresca de mar, onada.
Onada que amara el teus sentits, que et penetra.
Que et penetra d’enfora cap a endins, que s’hi incrusta.
Que s’hi incrusta i et fa seu, tal que un mol•lusc.
Que et penetra i et transmuta,
que et divideix el cor en dos.
Un de veritat i un altre de mentida.
I el de veritat vola lluny alliberant-te deliberadament.
I el de mentida es queda amb tu
protegint-te contra la brutalitat del món.
Emparant-te, donant-te recer.
Per a no sentir...
Per a no sentir mai més el dolor agònic de la terra.
Per a no sentir mai més la destrucció vital del planeta.
Per a no sentir mai més el dolor profund de les teves vísceres
que caminen errònies per una drecera que no porta enlloc.
Per a no escoltar mai més aquells que ploren perquè no tenen pàtria.
Aquells que ploren perquè no tenen ningú al seu costat.
Aquells que ploren perquè el plor inunda les seves mans buides,
buides de fang i d’onades de mar.
...Als que ploren perquè són diferents.
...Als que ploren perquè no tenen llàgrimes,
tan sols una onada salobre als seus ulls...
...una onada salobre... no pas una onada fresca de mar...
...onada de mar ...onada fresca... onada...

Jordi Gomara. Vallromanes, 19 de desembre de 2006. Temps de neus

Veure l'adaptació al castellà

Imatge extreta de: http://www.canarynet.com/fondos/index.htm