La faula de la transició democràtica

Eren els anys de la transició democràtica,
tu, per suposat, encara no havies nascut
jo anava a la moda amb un texà una mica brut
i no hi pensava massa en la renda per càpita.

Vivia a casa dels pares, m'ho donaven tot,
sempre que ho fem parlant en termes econòmics.
En aquella època llegia molts còmics
i de Dostoievski no m’hi perdia cap mot.

Era un fill de la puta dictadura,
dels millors anys de la lluita al carrer,
dels autobusos cremats, de les classes d'anglès.

Vindria després una nova legislatura,
l'esquerra al poder!, sí, hi vaig posar molta fe;
i encara intento "arribar” a fi de mes.

Jordi Gomara, Vallromanes, 3 de desembre de 2006. Sonets

*Recomano llegir l'adaptació d'aquest sonet al castellà, car encara que el sentit general d'aquest no canvia, en traduir-ho, he modificat sensiblement el redactat d'alguns versos