La faula del piano i la fava (Elogi de la pipa)

Estirada al llit tranquil·la jeies, m'hi esperaves.
Fumava jo un dolç vainilla incandescent,
fusta cremada, fragància incontinent,
regalia aromàtica al paladar, sens trava.

El nen dormia al seu llit, què somiaves?
querubí, serafí, què hi transcorria a ta ment?
Els meus llavis exhalaven fum plàcidament.
La lluna somreia llunyana, s’hi passejava.

Més tard vaig apagar el llum, crepusculejava.
A les palpentes, al passadís, tal que invident
jo contra el piano vaig fer sonar les octaves,

et llevares i relliscaren les teves bragues,
el nen hi seguia dormint angelicalment,
i allà mateix, do, re, mi, fa, t’hi endollí ma fava.

Jordi Gomara, Vallromanes, 2 de desembre de 2006. Sonets

(Adaptació al català de l'original en castellà)

Fotografia extreta de: http://www.faviles.com/la_pipa.htm