02 d’octubre 2006

De com i perquè un senyor s'hi passa de CCOO a CGT

Al principi de ser delegat sindical de la Federació d’Ensenyament de la Confederació General de Catalunya (CGT) a la Universitat de Barcelona, ens reuníem a una sala de la Confederació que està destinada a la Federació d’Ensenyament, Parcs i Jardins de Barcelona, etc., pel fet que la UB no ens havia assignat encara cap local per a portar a terme les nostres reunions periòdiques, en principi dues setmanals.

Pel fet d’haver de fer les reunions en aquell local per mi entranyable, ens tocava atendre el telèfon i les visites de moltes persones que venien a fer gestions o a demanar informació, no sempre de la Federació d’Ensenyament, a voltes sobre altres sindicats o federacions, els companys de Parcs i Jardins ens ajudaven sovint amb aquesta feina.

Entre d’altres anècdotes, car s’hi van produir vàries durant el temps que ens van reunir en aquell local, hi ha d’una que em fa fer especial gràcia. Si ben és cert que hi havia un clima de col•laboració sovint amb els sindicats de CCOO i UGT, moltes vegades els acusàvem de ser sindicats que tenen la mà fluixa a l’hora de signar convenis i acords amb les empreses i el govern i de ser poc autònoms i independents a causa que reben subvencions estatals i per la manera d’imposar la seva supremacia en quant a la representació dels treballadors a l’hora de debatre o consensuar postures conjuntes en qualsevol lluita que s’hagués d’emprendre contra les institucions públiques o les empreses, etc., i evidentment perquè generalment es negaven a promoure assemblees de treballadors abans de signar cap acord o prendre una postura determinada que els afectava o simplement per a convocar una vaga o una manifestació.

A qui no conegui l’edifici dels antics sindicats verticals que ara ocupen CCOO, UGT i CGT, us diré que és un edifici de deu plantes i una cúpula rodona que ocupa el secretariat de la CGT a la part alta de l’edifici, qui el conegui millor que jo podrà rectificar-me, si és el cas. S’hi troba al núm. 16-18 de la Via Laietana de Barcelona. Les sis primeres plantes, les ocupa CCOO, dues la UGT, la 7è i la 8a. i dues més la CGT, la 9a. i la 10a. i a la cantonada hi ha una immobiliària de CCOO si mal no recordo; haig de confessar que fa molt temps que no hi vaig. A l’entrada principal hi ha un porter, a l’esquerra del vestíbul d’entrada de la CGT, afiliat al sindicat, a la dreta un guàrdia de seguretat de la UGT, no sé si afiliat o no al sindicat. En tot cas, hi ha companys que poden aclarir-ho millor que jo. Al núm. 18 el gran sindicat de CCOO disposa de la seva pròpia entrada, la qual sincerament desconec.

Haig de dir-vos que CCOO i CGT s’hi comuniquen per una escala interior de l’edifici que està vigilada per un guàrdia de seguretat de CCOO (CGT no utilitza guàrdies de seguretat i menys pertanyents a empreses privades com ho són tots els guàrdies de seguretat que jo sàpiga) que permet l’entrada de la gent de CCOO quan vénen a la CGT per a qualsevol assumpte però que nega el pas dels afiliats de la CGT quan han de desplaçar-se a CCOO, la qual cosa obliga a haver de baixar les nou plantes, sortir al carrer, desplaçar-se fins el núm. 18 i desprès pujar al pis corresponent de CCOO. Coses de l’alta política.

La qüestió central que ens porta a fer aquest post, és que un dia va aparèixer a la sala de la Federació d’Ensenyament de la CGT un home gran, no sabria dir-vos la seva edat però sinó jubilat, ben a prop de la seva jubilació, encara que m’imagino que no era jubilat perquè estava duent a terme o volia portar a terme alguna acció judicial o informar-se’n sobre alguna acció judicial suposadament per un tema laboral. L’anècdota se centra en que aquest senyor venia molt indignat de CCOO i volia parlar amb nosaltres i afiliar-se a la CGT. Ens va comentar quelcom semblant a: “Porto tota la meva vida afiliat a CCOO i desprès de tants anys m’adono que el que estava fent realment era pagar una quota a una empresa privada”. Aquest pensament seu va sorgir desprès d’un intent de visita a un dels advocats de CCOO.

Resulta que el senyor en qüestió estava esperant que un advocat de CCOO l’atengués, però com que portava acumulació de visites, quan va sortir de la darrera, li va dir al senyor: “Perdoni, però se m’ha fet tard i haig d’anar a dinar i desprès torno, si no li sap greu venir desprès”, i acte seguit l’advocat agafa les seves pertinences, treu una tarja i fitxa la sortida per a anar a dinar. Aquest acte que l’advocat havia de fitxar quan entrava i sortia de la feina li va provocar aquesta sensació d’haver estat mantenint durant anys una empresa privada que tenia treballadors que havien de fitxar a la feina.

Bé, no sabria dir-vos gran cosa més de l’assumpte i no vaig fer cap seguiment del cas. De fet jo era nou com a delegat sindical i desprès que van disposar del nostre local a la Universitat de Barcelona, crec no haver tornat mai més a l’edifici central de la CGT de Catalunya.

Només us deixo aquesta anècdota per a la reflexió i pels comentaris que vulgueu fer sobre el tema, si us ve de gust, naturalment.

1 comentari: