Com ja ve a ser normal, a molts dels membres de la policia, de la mateixa manera que als del PP, ja els estava bé que existís una amenaça constant d'ETA (era l’excusa perfecta), i, per tant, l'anunciat “alto al foc permanent” no els ha fet massa gràcia.Dimecres passat, tornant de Granollers, anava escoltant al meu automòbil Catalunya Ràdio, perquè vaig assabentar-me per sorpresa del comunicat d’ETA hores després que succeís. I entre totes les entrevistes que efectuaven a personatges diversos, vaig escoltar una que em va produir certa estupefacció. Li preguntaven a un polític si ja no hauria de dur escorta a partir de llavors. I aquest va respondre que, en haver anunciat ETA l'alt al foc, els retiraven immediatament la vigilància a tots els polítics i a la resta de persones amenaçades per la banda.
Allò sorprenent és que el polític manifestava la preocupació del seu escorta pel fet que "l'alto el foc" li obligava a deixar la feina que havia estat ocupant durant els darrers anys. El personatge en qüestió afirmava que al seu escorta li havia “perjudicat” aquest incident, i que tots els seus companys escortes en pensaven més o menys el mateix i que s’hi trobaven certament amoïnats, doncs alguns seguirien el seu mateix camí mentre que uns altres anirien a exercir noves funcions i suposadament no cobrarien el mateix que fins ara, atès que la funció d'escorta té un plus de perillositat.
El comentarista de Catalunya Ràdio, després de l'entrevista va exclamar: “ja se sap que mai no plou al gust de tothom”. I és que la cosa és clara: la fi d'ETA no és del grat de tothom i és que realment hi ha de tot a la “vinya del senyor”.
I així és com va succeir o, com a mínim, com m’ho van explicar. Qualsevol semblança amb la realitat és pura causalitat.
***Imatge extreta de:
http://www.orquestamediterraneo2007.com/hobbies1.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada