Rajoy a TV3

Anit vaig veure el programa de La nit al dia de TV3 on Mònica Terribas entrevistava a Mariano Rajoy, com sabreu ja alguns, president del Partit Popular. Una hora escoltant-lo i gairebé l'única cosa que repetia d'una manera incessant era la frase “Miri vostè Mònica, jo l'única cosa que defenso és la llibertat individual i el dret de les persones” o variants com “no hi ha res que estigui per sobre de la llibertat individual i el dret de les persones en un estat democràtic” o “jo defenso la igualtat i el dret de les persones” i altres per l'estil. És ben conegut que l'estratègia típica i ja tradicional del PP, des que va estar al govern espanyol, amb el Sr. del bigoti i serrell “su excelentísimo don José María Aznar” de president, era repetir les mateixes coses fins a la sacietat a veure si d'aquesta manera la gent se les acabava creient.

Allò de més rocambolesc de l'entrevista va ser quan va afirmar que, en aquests moments, el partit popular era l'únic que representava a l'esquerra “en este país”. ¨Fixeu-vos que també és molt típic de Rajoy dir sempre “en este país”. Recordo una vegada que Mònica Terribas el va interrompre i li va dir una alguna cosa semblant a “bé no cal que torni a repetir el mateix perquè ja ho ha dit abans”. Venia amb el discurs “molt preparat”: Havia après a dir amb una correcta pronuniació catalana allò del Pacte del “Tinell”, i també s'havia après les dates dels diferents estatuts catalans i la denominació que donaven a la nació catalana al preàmbul de cadascun d'ells; poca cosa més, però repetia una vegada i una altra les dates i els noms de cada estatut per a deixar ben clar que “sabia de què parlava”. Pocs dades però repetides per a donar constància del seu gran coneixement sobre els “assumptes catalans”.

Això sí, va deixar ben clara la jugada que Artur Mas de CIU li havia fet a ERC i especialment al president de la Generalitat, repetint diverses vegades que com s'entén que el president de l'Estat Espanyol negociï amb l'oposició del govern català deixant de banda al seu president. Curiosament deixà constància d’estar d'acord amb ERC (una cosa única) i el seu “cabreig” ja que CIU estava defensant qualsevol cosa però res semblant a allò que es va aprovar al parlament català amb la condició de fer un pacte entre partits i sortir guanyant en la jugada; quan convé políticament es diu el que sigui necessari, fins i tot fins s’arriba a dir la veritat. Afirmava que la indignació d’ERC era lògica perquè allò aprovat en el parlament català no se semblava gens en absolut amb el que Artur Mas havia negociat amb Rodríguez Zapatero, però què podia esperar-se en confiar en uns individus com els de CIU. Fixeu-vos que en tot aquest assumpte em veig obligat a estar totalment d'acord amb Rajoy, per desprestigiar a Rodríguez Zapatero i a CIU, va utilitzar ni més ni menys que la veritat de allò ocurregut realment des que es va aprovar el projecte de nou estatut català fins que va ser negociat amb interessos partidistes, sens dubte, entre PSOE i CIU, deixant aquests de banda no solament a ERC sinó també, fins i tot al mateix president de la Generalitat de Catalunya.

Bé, van parlar de moltes altres coses, encara que Rajoy sempre digués més o menys el mateix, en tot cas, la resta seria tema d'un altre post amb la "sana" intenció de no allargar-me massa en aquest.