He, he. Vinc de deixar un comentari a ca teva i me'n trobo un teu. Home, sí, deixa respirar una mica el personal, hehehe... Però després canya i més canya, ens hem de fer sentir! Salutacions :-)
Doncs mira, jo no vull votar! I me n'alegro molt de viure en una ciutat on la composició política del ajuntament fa impensable que tal votació es dugui a terme!
Per que vull votar en unes eleccions on el resultat no es vinculant?? Per predre el temps? Reconeguem-ho aquest refrerèndum té la mateixa trascendència política que una botifarrada popular! Només li falta l'allioli!
No estan els arques municipals per gastar recursos en folclorismes de pa sucat amb oli
Collons, ara tothom té ganes de votar, però quan hi ha eleccions, apa!, cap a la platja. M'agrada aquest rebombori per un detallet de votació que fan "quatre amics (amb respecte, clar. Això vol dir que encara podem fer coses per petits que siguem i això val el desig teu, amic JOrdi, i el de tanta gent que vol votar perquè aquests vots també compten.
Glamboy69, basar en la composició de l'ajuntament l'alegria que no es pugui convocar un referèndum em sembla que no és el millor argument perquè es deixar en mans del poder de torn el fet que una cosa es dugui a terme o no; malgrat que el poder de torn sigui, en part, representatiu de la decisió popular, però ja sabem com funcionen les democràcies liberals. Tan de bo es gastessin els diners en fer referèndums i no en altres assumptes això voldria dir que la nostra democràcia seria més directa i, per aquest motiu, seria més autèntica i més real. Evidentment, aquest referèndum no és vinculant, però sí altament simbòlic i com tot, segurament, farà història, si més no, aportant un no menyspreable gra de sorra en pos d'una societat més democràtica, donat el seu caràcter de desobediència civil. El fet que no és vinculant en una democràcia liberal, precisament, li dóna el seu caràcter "revolucionari", si vols, perquè atès el tipus de democràcia en la que ens trobem no podria ser mai vinculant; si ho fos no aportaria cap canvi a allò establert. Serà un exemple a seguir, sinó és que marca un punt d'inflexió posats a ser més optimistes. I ens farà recordar als que diem que som d'esquerres, de passada, que la unitat bàsica de decisió a la societat en un món anarquista, anarcocomunista, comunista o socialista són, si més no en teoria (Cuba), les assemblees de barri i municipis petits. Un altra cosa, del tot respectable, és que no estiguis d'acord amb l'independentisme, però això no és excusa per dir que s'està en contra d'un referèndum encara que sigui simbòlic.
Sí, amic Albert, ja estaria bo, potser, que tots ens anéssim a la platja quan hi ha eleccions, però tots, tots, si vota un ja l'hem cagada! I jo normalment sóc d'aquests que voto abans o després d'anar a la platja, no sempre però sí el 90% de les vegades. Ara, si hi ha un referèndum, ni que sigui simbòlic, per suposat, a votar o a demanar que hi hagin. El referèndum, a part d'altres instruments més desitjables, és el primer pas cap a una democràcia real. I, si a sobre, el fan quatre amics i dóna peu a tants maldecaps per alguns, vol dir que té més importància i transcendència del que podem imaginar; això té un bon i important significat. Tot sigui desobeir i desoir el poder establert, anar contra les regles de joc que ens han vingut imposades, amb matisos diferents des d'èpoques molt remotes. Aquests vots són els QUE MÉS COMPTEN perquè són els que no t'obliguen a decidir cada quatre anys entre les opcions A, B o C que es presenten a manar-te gràcies als privilegis que els ha donat poder ser-hi i la manipulació mediàtica, gràcies al GRAN CAPITAL, que els ha posat en la posició de sortir a uns o als altres elegits per fer-se amb el PODER ABSOLUT.
A Rubí hi havia una pintada que es va mantenir molts anys (crec que més de quinze!), em sembla que a la paret exterior d'una escola de capellans, amb una mena d'eslògan que, per a moltes coses he acabat fent meu i que recupero quan m'he de convèncer de què encara val la pena fer determinades coses (l'escric en castellà perquè és com estava escrita i perquè mal que em pesi "sona" millor que una hipotètica traducció: "AUNQUE TODO ESTÉ PERDIDO, AÚN NOS QUEDA MOLESTAR"
M'agrada aquesta frase, té molt sentit, i és una mica el que jo crec que intento fer en general, "molestar". Potser no es tracta tant que el que fas sigui el teu ideal últim d'organització social i política (per exemple), sinó punxar els polítics (i els altres ciutadans) perquè facin alguna cosa i no es deixin portar per la inèrcia del poder i per la comoditat; suposo que se m'entén. Tinc un altre pensament per mi també molt encertat del meu amic Fantassin Manel i és aquest: "El radicalisme és necessari, imprescindible, perquè la llibertat cal garantir-la a base d'estirar de la corda, però finalment és el centre qui governa, perquè la majoria de la població és centrista (llevat de situacions de guerra)". Per això jo sóc o vull ser o voldria actuar com un anarquista perquè penso que cal ser radical perquè algú ha d'estar sempre estirant de l'altra punta de la corda perquè hi hagi equilibri de forces i quan no estirem, els capitalistes poderosos, que sempre estiren i molt des de l'altre costat, acaben sortint-se amb la seva
Jo ja he votat. Tinc preparat l'article per demà, que avui ja n'he tret dos i seria abusar dels nouvinguts de vacances. :-)
ResponEliminaHe, he. Vinc de deixar un comentari a ca teva i me'n trobo un teu. Home, sí, deixa respirar una mica el personal, hehehe... Però després canya i més canya, ens hem de fer sentir! Salutacions :-)
ResponEliminaDoncs mira, jo no vull votar! I me n'alegro molt de viure en una ciutat on la composició política del ajuntament fa impensable que tal votació es dugui a terme!
ResponEliminaPer que vull votar en unes eleccions on el resultat no es vinculant?? Per predre el temps? Reconeguem-ho aquest refrerèndum té la mateixa trascendència política que una botifarrada popular! Només li falta l'allioli!
No estan els arques municipals per gastar recursos en folclorismes de pa sucat amb oli
Collons, ara tothom té ganes de votar, però quan hi ha eleccions, apa!, cap a la platja. M'agrada aquest rebombori per un detallet de votació que fan "quatre amics (amb respecte, clar. Això vol dir que encara podem fer coses per petits que siguem i això val el desig teu, amic JOrdi, i el de tanta gent que vol votar perquè aquests vots també compten.
ResponEliminaGlamboy69, basar en la composició de l'ajuntament l'alegria que no es pugui convocar un referèndum em sembla que no és el millor argument perquè es deixar en mans del poder de torn el fet que una cosa es dugui a terme o no; malgrat que el poder de torn sigui, en part, representatiu de la decisió popular, però ja sabem com funcionen les democràcies liberals. Tan de bo es gastessin els diners en fer referèndums i no en altres assumptes això voldria dir que la nostra democràcia seria més directa i, per aquest motiu, seria més autèntica i més real. Evidentment, aquest referèndum no és vinculant, però sí altament simbòlic i com tot, segurament, farà història, si més no, aportant un no menyspreable gra de sorra en pos d'una societat més democràtica, donat el seu caràcter de desobediència civil. El fet que no és vinculant en una democràcia liberal, precisament, li dóna el seu caràcter "revolucionari", si vols, perquè atès el tipus de democràcia en la que ens trobem no podria ser mai vinculant; si ho fos no aportaria cap canvi a allò establert. Serà un exemple a seguir, sinó és que marca un punt d'inflexió posats a ser més optimistes. I ens farà recordar als que diem que som d'esquerres, de passada, que la unitat bàsica de decisió a la societat en un món anarquista, anarcocomunista, comunista o socialista són, si més no en teoria (Cuba), les assemblees de barri i municipis petits. Un altra cosa, del tot respectable, és que no estiguis d'acord amb l'independentisme, però això no és excusa per dir que s'està en contra d'un referèndum encara que sigui simbòlic.
ResponEliminaSalutacions fraternals
Sí, amic Albert, ja estaria bo, potser, que tots ens anéssim a la platja quan hi ha eleccions, però tots, tots, si vota un ja l'hem cagada! I jo normalment sóc d'aquests que voto abans o després d'anar a la platja, no sempre però sí el 90% de les vegades. Ara, si hi ha un referèndum, ni que sigui simbòlic, per suposat, a votar o a demanar que hi hagin. El referèndum, a part d'altres instruments més desitjables, és el primer pas cap a una democràcia real. I, si a sobre, el fan quatre amics i dóna peu a tants maldecaps per alguns, vol dir que té més importància i transcendència del que podem imaginar; això té un bon i important significat. Tot sigui desobeir i desoir el poder establert, anar contra les regles de joc que ens han vingut imposades, amb matisos diferents des d'èpoques molt remotes. Aquests vots són els QUE MÉS COMPTEN perquè són els que no t'obliguen a decidir cada quatre anys entre les opcions A, B o C que es presenten a manar-te gràcies als privilegis que els ha donat poder ser-hi i la manipulació mediàtica, gràcies al GRAN CAPITAL, que els ha posat en la posició de sortir a uns o als altres elegits per fer-se amb el PODER ABSOLUT.
ResponEliminaA Rubí hi havia una pintada que es va mantenir molts anys (crec que més de quinze!), em sembla que a la paret exterior d'una escola de capellans, amb una mena d'eslògan que, per a moltes coses he acabat fent meu i que recupero quan m'he de convèncer de què encara val la pena fer determinades coses (l'escric en castellà perquè és com estava escrita i perquè mal que em pesi "sona" millor que una hipotètica traducció:
ResponElimina"AUNQUE TODO ESTÉ PERDIDO, AÚN NOS QUEDA MOLESTAR"
M'agrada aquesta frase, té molt sentit, i és una mica el que jo crec que intento fer en general, "molestar". Potser no es tracta tant que el que fas sigui el teu ideal últim d'organització social i política (per exemple), sinó punxar els polítics (i els altres ciutadans) perquè facin alguna cosa i no es deixin portar per la inèrcia del poder i per la comoditat; suposo que se m'entén. Tinc un altre pensament per mi també molt encertat del meu amic Fantassin Manel i és aquest: "El radicalisme és necessari, imprescindible, perquè la llibertat cal garantir-la a base d'estirar de la corda, però finalment és el centre qui governa, perquè la majoria de la població és centrista (llevat de situacions de guerra)". Per això jo sóc o vull ser o voldria actuar com un anarquista perquè penso que cal ser radical perquè algú ha d'estar sempre estirant de l'altra punta de la corda perquè hi hagi equilibri de forces i quan no estirem, els capitalistes poderosos, que sempre estiren i molt des de l'altre costat, acaben sortint-se amb la seva
ResponEliminaSalutacions Antoni