No sé a vosaltres, però a mi m'aterra llegir coses com aquestes en un article que parla sobre la viabilitat de la independència de Catalunya:
El progrés econòmic s'aconsegueix a base de tenir una població creativa i amb ganes de treballar, d'instaurar un sistema legal que garanteixi els drets de propietat dels inversors i que incentiva les empreses a innovar i adoptar noves tecnologies, de gaudir d'un sistema educatiu que ajudi la població a ser cada cop més productiva, i de tenir un bon govern que incentivi el comerç interior i exterior, que no ofegui l'economia productiva amb impostos excessius, amb una burocràcia arbitrària o amb corrupció intolerable, i que mantingui una estabilitat fiscal i monetària (http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm)
Mà d'obra cada vegada més productiva mentre ell es passeja amb les seves ridícules americanes. On estan els conceptes d'educació emocional i en valors, en la solidaritat, en la cooperació, en l'ajuda mútua? On queden els drets d'aquells que no poden "competir" en igualtat de condicions per raons diverses? Garantir la propietat dels inversors, i aquells que no poden invertir perquè han nascut pobres? Consum, producció, creixement econòmic, no intervenció estatal (excepte en els casos que a tots els neoliberals com a ell els interessa), etcètera, aquestes són les paraules màgiques d'en Sala i Martin. La llei del més fort, ell és fort, és lògic que defensi els seus interessos, però que no ens vulgui vendre la pel·lícula. Per cert quan parla de corrupció, a qui es refereix? Segur que no als mateixos als que jo em referiria
Home jo crec en la necessitat de l'alternança...perquè és bonic parlar de repartir riquesa...però abans cal generar-la. I a l'inrevés, és desitjable prosperar individualment, però cal tenir un sentit social del progrés material.
ResponEliminaQuan a altres coses, ja sé que no parla de religió, però és que ell és economista i l'economia és això. Altra cosa és per a què l'utilitzem, això ja és política.
Quins nassos vol dir "crear riquesa"? La riquesa no es crea ni es destrueix només es pot redistribuir
ResponEliminaNo sé si m'aterren més les seves idees ultraliberals o la seva americana!
ResponEliminaitaca quan picasso pinta un quadre a transmutat el que costa la tela i la pintura en un milió de dollars.
ResponEliminacrear riquesa deu ser això, encara que per picasso el que ha passat és que s'ha mogut la riquesa a la seva butxaca ja que segurament només es deu poder crear buscant or en una mina.
Exacte, moure els diners d'un lloc a l'altre. El que passa és que hi ha 4, entre ells polítics, presidents de multinacionals, grans accionistes, etcètera, que tenen "la riquesa de tots" amagada en paradisos fiscals, tota la "tajada" que han estat traient i continuen fent a hores d'ara, ben amagadeta. L'altra alternativa és explotar els recursos (com l'or de la mina) però els recursos són limitats i tard o d'hora haurem acabat amb el planeta (tot foradat, li haurem estret tot el suc, ens haurem menjat els boscos i les muntanyes), l'haurem deixat contaminat del tot o fet una autèntica escombreria. El capitalisme basa la seva "creació" de riquesa (que al final no deixa de ser una redistribució dels diners i els recursos) en una explotació d'uns recursos que són limitats i, al final, no hi ha més a fer que aturar allò que mai no hauria d'haver començat; ens hem de replantejar la teoria del creixement i començar a pensar en la teoria del decreixement basada en l'estalvi, la protecció dels recursos naturals, la redistribució del temps i el treball (per exemple, treballar menys perquè els fills i nosaltres menjem a casa i no consumir innecessàriament en càterings i restaurants). Sembla mentida que Xavier Sala i Martin digui que si el restaurador té més clients després pot gastar en el forn de pa i el del forn de pa compra els cotxes que tu fabriques. Això és un cercle viciós que no té fi en un món on les coses són limitades. És millor que el del forn de pa no fabriqui tan de pa perquè no es venguin tan de cotxes perquè el que està a la cadena de muntatge no treballi tantes hores perquè tingui temps de dinar a casa perquè tothom estalvii molts diners i s'estalviïn recursos perquè no es contamini el planeta i perquè tothom tingui més diners dels que té consumint i produint.
ResponEliminaA mi el Salamartin aquest m'ha semblat sempre una mena d'apòstol neocon. Alguna vegada l'havia sentit a les tertúlies del Bassas i les seves opinions (massa sovint emeses en forma de desqualificació a qui no pensa com ell)em generaven la mateixa al·lèrgia que el jimenezlosantos. Aquest personatge aquí només se'l tolera (o se li riuen les gràcies) perquè és català i del Barça, però la seva ubicació natural, al meu entendre, és dins l'òrbita pepera.
ResponEliminaSaps, Antoni, que sempre t'he trobat una persona molt sensata i que mesura les paraules que diu, així la teva opinió és valorada d'una manera molt especial sempre aquí. Gràcies
ResponEliminaPer cert, és molt trist que a una persona se li faci cas per ser català i del Barça, en aquest aspecte no ens diferenciem molt d'aquells dels que volem separar-nos. Canviem les castanyoles, el toro, etcètera, per la barretina, la senyera i les mongetes amb botifarra
ResponEliminaJordi, tu si que tens estómac... vida. Això és el quem meravella d'aquesta mena d'intel.lectuals o visionaris, que no tenen vergonya de dir el que diuen. EL progrés econòmic és pim, pam, pum, i apa, a veure el Barça... També em meravella aquest tipisme de l'independentisme, Jordi, que em fa pensar: "tu no ets d'aquests.." Les mongetes em produeixen flatulències.
ResponEliminaEL neoliberalisme, però, serà difícil de conjuminar amb la CAtalunya "Ideal", Jo diria que se la menjarà (amb mongetes) i ja se sap, el pet serà de campionat.
Hola, només per informar-te que avui surten els teus trucadors al blog, moltes gràcies
ResponEliminahttp://trucadors.blogspot.com
una abraçada
un altre blog meu
http://telamamaria.blogspot.com
Penso que aquest neoliberalisme sí que està acabat, i no ho vol veure. Confonem poder econòmic i social amb poder de les idees, i crec que és per això que encara s'aguanti una mica.
ResponEliminaEstaria bé que afinessin, però em sembla que no poden. I mira que ens cal liberalisme del bo en aquest canvi polític que vivim!
Diria que no poden afinar, simplement, perquè un liberalisme que no sigui escut i amagatall de racisme tot el refinat que ho vulguin.... hauria de tenir uns altres principis que passin per davant de la inversió (i més encara en el sentit tant petit i limitat que tenen d'inversió), la productivitat, etc.
Simplement perquè ni la economia no és la base de TOT oh!, sinó una cosa més, ni la economia és una cosa tant petita com se la miren.
Per afinar haurien de també de renunciar a uns quants dogmes que no poden cantar de la vergonya que els fa (com ara idees de mereixements còsmics o personals, o el de la negació dels efectes de la injustícia social, per exemple.)
Diria que estan a punt d'haver de redefinir-se amb criteris humans o a deixar-se d'anomenar liberals en algun sentit acceptable.