17 de setembre 2009

Esquema cronològic de pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola



Aquí us poso el llistat d'alguns dels drets laborals que s'han perdut des que la democràcia liberal i la monarquia impera a l'Estat espanyol, des que CCOO i UGT són legals i poden pactar amb els empresaris i els governs democràtics, especialment del PSOE:


CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS
Principals regressions en els drets laborals

1984
  • S’incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

1985
  • S’augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenir dret a la jubilació.

1994
  • Legalització del prestamisme laboral, les ETT. Nova ampliació dels contractes temporals, amb més tipus de contractes d’obra i eventuals.
  • Incorporació del contracte d’aprenentatge, sense cotització a la Seguretat Social.
  • Legalització de l’acomiadament dels treballadors en situació de baixa mèdica.
1997
  • Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats no continuaran rebent la prestació d’incapacitat temporal, sinó la d’atur.
  • Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.

2002
  • Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions d’atur.

2007
  • Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d’invalidesa.
  • Evolució de l’acomiadament improcedent

1977
  • Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats.
  • El treballador té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa o d’optar per la indemnització.

1980
  • Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats. El treballador ja no té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa.

1994
  • Ampliació dels casos d’aplicació de "l’acomiadament objectiu", amb indemnització de 20 dies.

1997
  • Nou contracte "bonificat" (per col·lectius de dones, aturats i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats.
  • Nova ampliació dels casos d’aplicació de "l’acomiadament objectiu".

Propostes pel 2010
  • Nou contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Quan deixem les coses en mans d'aquells que s'erigeixen com els nostres representants (sindicals, polítics, etcètera) quan en realitat són gent que els agrada el poder, els diners, els favors i els privilegis que facilita l'ostentació vergonyant del poder, que no volen mai mossegar la mà que els dóna de menjar, que van a les celebracions dels actes que organitza la patronal i el govern com si fossin un altre d'ells més, quan deixem en mans d'aquesta colla els assumptes que ens concerneixen no podem esperar una altra cosa. Hem de canviar la inèrcia d'aquesta pobra democràcia que es limita a deixar-nos votar cada quatre anys a aquells que tenen el privilegi de poder erigir-se com a candidats en els grans partits i sindicats pagats pels diferents poders i que són els únics que, gràcies al seu poder mediàtic multimilionari, tenen la possibilitat de ser els que sortiran elegits. Amb aquest inèrcia ells acaben convertint-se també en poderosos i entre els poderosos pacten les nostres condicions de vida. Reflexionem si això és el que ens convé o bé podem organitzar-nos en sindicats i d'altres organitzacions autogestionades amb democràcia directa i representativa real. Jo ja fa temps que pertanyo, si més no, a una d'aquestes organitzacions on les coses s'hi decideixen des de les bases i no des de la cúpula. La nostra incidència no es suficient perquè no som tan grans, perquè la gent prefereix apuntar-se a aquells sindicats que els sonen més perquè són televisius, perquè el poder mediàtic de la televisió els afavoreix (els poderosos sempre s'hi ajuden, avui per tu demà per mi), perquè la gent sempre vota a aquells partits i sindicats que tenen més poder mediàtic perquè reben subvencions milionàries del gran capital i poden fer millors campanyes. I si tu reps diners de l'enemic com vols posar-te després en contra d'ell.

La cronologia dels retrocessos en matèria laboral ha estat extreta de: Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets. En aquest enllaç hi trobareu una anàlisi més exhaustiva i seriosa que la que jo, humilment, puc exposar aquí

Avui és un dia especial, avui és el dia en que volem canviar inèrcies:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/145104
http://www.podem.cat

3 comentaris:

  1. L'invent i autorització de les ETT va ser una vergonya, un punt d'inflexió molt preocupant.

    És gairebé com una nova esclavitut. I de qui cobren aquestes sangoneres: del migrat sou que hauria de cobrar el treballador.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Jordi Gomara:
    Et volia felicitar pel post que has escrit. És un post que ens ajuda a treure'ns la vena d'aquesta societat cega en la que vivim.
    El teu post m'ha inspirat unes quantes reflexions que he deixat anar en un dels meus blogs habituals.
    Evidentment he citat el teu post com a font d'inspiració i n'he recomenat la lectura.
    Com molt bé diu en Vpàmies: fa anys vàrem entrar amb les ETTS amb una nova esclavitut legal.
    Gràcies per il·luminar-me.
    Et deixo l'enllaç del post:
    http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/09/mes-naufrags-que-maio-30-anys-de.html
    Una salutació!

    ResponElimina
  3. Molt bon article i molt bona cronologia. Ai, estem en una societat que ja no tinc ni forces per definir, Jordi.
    No vull ser més pessimista del compte, però els fets obliguen.

    ResponElimina