No sé si la vida és curta o és llarga ja que no en tinc cap element comparatiu. A vegades sembla llarga perquè està plena de dolor. Els humans tenim un mecanisme psicològic que ens porta a oblidar els moments passats dolorosos i així ens quedem amb la sensació que la vida és curta malgrat que haguem patit molt. Per aquest motiu no ens hem d'estranyar que les persones grans sempre diuen que la vida és curta. Si t'agrada el gelat -a mi molt- sempre et semblarà que era poc quan se t'està acabant malgrat que fos un gelat molt gran. Estic convençut que si visquéssim 3.000 anys, quan en tinguéssim a partir de 2.990 tindríem també la sensació que la vida és curta. Són coses de la vida
Música i lletra, veu i guitarra: Sílvio Rodríguez
Fotografia: Aus a Sijan. Autor: Jordi Gomara
No em sabria gens de greu ser immortal.
ResponEliminaSalut!
Jo desitjaria ser-ho; t'ho asseguro, malgrat tots els moments de dolor.
ResponEliminaSalutacions amic Joan
Ja és casualitat que jo també hagués parlat de la vida en un comentari. Sobre el transcurs del temps tinc una teoria, compartida amb un amic. Qualsevol dia poso un post. EL cert és que, la vida passa molt ràpid, sobretot a partir dels 25. Te'n recordes?
ResponEliminaEm recordo prou bé dels 25, però ara mateix no sé que vols dir. Respecte a la coincidència, no hi havia pas res premeditat; m'agradarà molt conèixer la teva teoria al respecte. Malgrat que se'n donen molt de coincidències al món i en períodes concrets encara més, igual que també fenòmens repetitius en l'espai-temps, com caigudes d'avions i ensorrament d'edificis.
ResponEliminaSalutacions amic Albert