13 de gener 2009

Caldria parlar de tantes coses... (i fer també)


No sé, a vegades em cal parlar de tantes coses que no dic res. Al cap i a la fi, sembla que la gent està immunitzada contra tot, malgrat aquesta immunitat els virus ens estan devorant dia rere dia, i tothom com si res. Endavant, celebrem el nadal i els reis! Els reis? Ai, sí! pobrissó. L'altre dia el borbó va celebrar el seu aniversari i va tenir una despesa descomunal; no pots deixar els convidats sense allò millor! Quina pena, amb tanta crisi i haver de gastar tant, ara no tindran prou per tirar 2009 endavant la pobra família reial d'aquell país imperial.

La gent no se n'adona, del poder que té... però res, què hi podem fer si és com un clam al desert. No som més "tontos" perquè no ens n'hem entrenat! "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils" deia aquell que ho deia i no hi era mancat pas de raó. La crisi és fictícia. És l'excusa i l'estratègia última del sistema per acabar amb els drets socials, laborals, sindicals... que ens queden. Els rics poderosos es reomplen les butxaques més que mai. Els polítics treballen per ells. Jo també ho vaig dir aquí en un comentari a un bloc; (Obama per qui treballaràs tu?). El maleït ministre d'economia de les espanyes ens deixa l'IPC al 2% -mentider i traïdor- i tot puja escandalosament per sobre d'aquest índex, especialment serveis i productes bàsics. Es redueix l'IRPF per als poderosos; l'IRPF, gairebé l'únic instrument que tenim perquè aquells que ens van espoliar i ho continuen fent ens retornin part del que és nostre mentre no s'ho quedi l'Estat per redistribuir-lo de nou entre els poderosos i aplicant també aquell sistema tan indecent de "que cadascú pagui per igual per allò que fa servir".

La Generalitat puja els peatges en contra d'anular-los, quina colla, quanta merda! i ens baixa la velocitat. I enllà a la Franja de Gaza mor una persona que d'això ni en sabia res, i una altra, i una altra, i una altra, I UNA ALTRA! mentre els senyorets amos de la política, esclaus dels poderosos, s'hi posen o no d'acord. La diplomàcia internacional! I els "agents socials" (sic) no s'han recordat aquest any que s'havia de convocar la típica vaga nadalenca que fa patxoca i fa content el personal per les quotes que paguen. Mentrestant resta pendent LA GRAN VAGA GENERAL. LA PUTA REVOLUCIÓ PENDENT que quedarà posposada per a una altra ocasió; per això es diu pendent.

Sabeu que us dic: La vida és llarga, la vida cansa, un ja ha lluitat molt a la seva manera. També cal que uns altres es mullin el cul. Estic veritablement cansat. I jo mentrestant feia música i no sé si n'era el moment adequat. Ai! en Brossa. Bon any nou a totes i a tots.

1 comentari:

  1. I tant que era el moment de fer música! Calésseer crític i fer propaganda de la justícia.Tots som necessaris així que hem de carregar piles per a continuar i mentrestant, anar vivint.

    ResponElimina