09 de juliol 2008

Neguen l'abstenció fins i tot quan els afavoreix

A vegades sóc tan consumista de televisió que l'altre dia, fins i tot, vaig estar veient la moció de censura que es va dur a terme contra el president del FC Barcelona, Joan Laporta. No és dolent veure la televisió, gràcies a fer-ho vaig aprendre coses noves aquell dia; per exemple que els polítics neguen l'abstenció fins i tot quan aquesta els afavoreix. Dic els polítics perquè Joan Laporta ho és, no en tinc cap dubte; no ha estat una vegada només que ha manifestat que voldria presentar-se a President de la Generalitat, cabia la possibilitat que ho fes algun dia amb CiU, malgrat que sembla ser que podrien haver-hi d'altres possibilitats.

La qüestió és que la moció de censura contra Joan Laporta no va prosperar perquè, segons els estatuts del club, cal que la recolzin les dues terceres parts dels votants. El cap de setmana passat va estar a punt de succeir tal cosa, aproximadament un 6% més de vots a favor de la moció de censura hagués provocat que aquesta tirés endavant. Segons hi van comentar, era la primera vegada que en les votacions a una moció de censura en el FC Barcelona se superava el 50% dels vots a favor i, a sobre, aquesta vegada de llarg. O sigui la majoria de votants van votar contra la gestió de l'equip directiu que encapçala Joan Laporta.

Tanmateix, Joan Laporta no pensava dimitir i així ho va manifestar. Clar, si observem que més del 60% dels vots li eren desfavorables, entenc que èticament aquest senyor hagués hagut de dimitir; però no podem obviar una qüestió importantíssima: l'abstenció va ser la gran guanyadora, només van votar el 33,23% dels socis. Podem fàcilment entendre que quan es vota una moció de censura (o sigui, una votació "en contra de") tota aquella persona que estigui a favor d'aquesta perdrà el cul per anar a votar i més quan es tracta d'una societat a la que tu pertanys voluntàriament. Evidentment, si tu ets membre d'un club o societat on estàs totalment en contra d'aquelles persones que l'estan gestionant, no perdràs pas l'oportunitat d'anar a votar perquè aquelles persones que estan gestionant els teus interessos deixin de fer-ho. Si tu no vas a votar "en contra de" és perquè o no estàs en contra o perquè no et sembla que ho estiguin fent tan malament, o sigui que no tens la suficient motivació "contrària a" com per perdre unes hores del teu cap de setmana com per anar a votar. Diferent fos que estiguessis votant "a favor de" o que haguessis d'elegir una persona entre diferents candidats. En aquest últim cas, el fet que et doni més o menys igual qui sigui aquell o aquella que surti elegit pot ser motiu suficient com per no anar a votar. I sempre tenint en compte que parlem d'un club, no de les eleccions a un país o estat al que tu pertanys obligatòriament i en el que has de combregar vulguis o no amb les regles de joc imposades.

La qüestió és que en la roda de premsa Joan Laporta ho tenia a ou per justificar la seva permanència en la presidència del club, però va fer, entenc, tota una maniobra sorprenent per restar importància a l'elevada abstenció tot i que li afavoria enormement. La poca professionalitat dels periodistes de la sala, en la majoria d'ocasions, va portar a que li preguntessin una i altra vegada si pensava dimitir pel fet que "la majoria dels socis" havien votat en contra d'ell, cosa que era una evident mentida. I ell, en comptes de dir que no era cert que fossin la majoria de socis sinó la majoria de votants els que van recolzar la moció de censura, es limitava a dir que la seva continuïtat estava legitimada pels estatuts (que preveuen que han de recolzar-la un 66,6% dels votants) i que estava emocionalment preparat com per assumir el repte de la continuïtat i apel·lava, de tal manera, a la coherència. Aquest argument simplista el posava contínuament en evidència. Només calia que digués que tan sols un 60,6% d'un 33,23% de socis (el que equival a dir un 20,14% del total) havia manifestat estar en contra de la seva gestió i que tal xifra no era un motiu suficient com per a sentir-se deslegitimat moralment i comentava, en tot cas, que la "democràcia" sempre sortia enfortida; dóna fàstic sentir aquestes paraules buides de contingut en tota aquesta gent tan demagògica. Tot per ajudar a que el sistema que els ha donat tants i tants beneficis continuï intocable.

Però tornem al de sempre, si amplieu, fent clic a sobre, la imatge que poso al principi (de la web del FC Barcelona) o si llegiu la notícia que enllaço en aquest article, veureu clarament que ni els periodistes ni els implicats tenen en compte que en la realitat només van votar en contra un 20,14% dels socis; ells fan referència només al 60,6% de vots en contra del total de votants. L'abstenció no està inclosa en el quadre de resultats, d'aquesta manera. Sempre que hi ha eleccions de qualsevol tipus a la nostra societat, els resultats sempre es donen sense tenir en compte l'abstenció; fan referència a aquesta sempre en un lloc apart. En aquest cas, a sobre tenen la barra de dir que la participació ha estat alta, tot i que el resultat dels votants va contra ells. Tant se val, no han perdut, això és el més important per ells.

Si algun dia els polítics
(i tots els directors i els actors del poder) reconeguessin l'abstenció en el seu valor, reconeixerien alhora que tots els sistemes electorals actuals són pèssims perquè no acompleixen el seu comès ni tan sols en la pertinença voluntària a un club. Són pèssims perquè si un sistema està dissenyat perquè funcioni, aquest no funciona pas. L'explicació és ben senzilla, si s'ha dut a terme un sistema perquè és òptim, quan l'abstenció s'apropa al 50% o supera aquest percentatge vol dir que aquest sistema no està ben optimitzat; imagineu-vos un motor que només funciona al 50% del seu rendiment. I en comptes de preguntar-se què és allò que falla, el que fan és obviar tot allò que no està rendint en aquell sistema. Per què? Ben senzill, és el sistema que els ha donat la possibilitat de gestionar, fer-se rics, famosos, importants, poderosos. Quan un model d'organització t'ha posat en un lloc de privilegi no voldràs canviar-lo pas, evidentment. Per aquest motiu tan simple, aquells que hauríem d'elaborar el nostre sistema som aquelles persones a les que aquest no ens ha donat mai cap tipus de privilegi. I qui som aquestes persones? Doncs la major part de la població. I per què no ho fem? Simple, perquè som uns covards, competitius... i perquè creiem que algun dia nosaltres també podrem gaudir d'aquests privilegis; però això no passa generalment mai, només un percentatge minúscul de la població accedeix alguna vegada a la classe privilegiada i així ens quedem nedant en la merda fins que morim i facilitem al mateix temps que aquells que són els posseïdors dels privilegis des d'èpoques remotes ho continuïn fent i marcant les regles de joc que els permet perpetuar-se en el poder.

Res tan simple com això. Malgrat tot, confio en que la gent poc a poc s'adonarà que
un milió de persones tenen més força que no pas 10 persones, per posar un xifra d'exemple. I també confio que aquestes 10 persones també s'adonaran que el dia que tots siguem iguals en "privilegis" ells viuran molt millor que no pas ara
tenint en compte que, al no haver-hi ningú que cobegi els seus privilegis, les seves riqueses i el seu poder, ells podran per fi dormir tranquils.

4 comentaris:

  1. Per si pot servir per completar l'anàlisi:

    La meva dona i jo no vam anar a votar convençuts que no feia falta el nostre vot per derrotar la moció de censura.

    ResponElimina
  2. Gràcies amic Joan, és una de les coses que intentava argumentar: si vols derrocar el president del FC Barcelona hi vas a votar, si no hi vas és perquè no estàs en contra de la seva gestió. La idea que tinc és que si hom vol fer fora algú del seu càrrec va a votar i baixa l'abstenció. Per exemple, quan l'atemptat de Madrid la gent va anar a votar en major nombre per tal que no sortís el PP de nou, però un cop el PP és fora del govern les coses no han donat un gir de certa importància; en alguns assumptes han empitjorat, en altres s'han quedat igual i poques coses han millorat, si és que ho han fet realment. I ho dic tant a nivell de ciutadans com de país (en el cas de Catalunya, per exemple); llavors es crea un gran desencís i torna a pujar l'abstenció. Aquí està el problema: quan no hi ha cap enemic a derrocar i ja no cal anar en contra de ningú puja l'abstenció. I per què puja l'abstenció? Jo voto però tinc clar que voti el que voti pràcticament el resultat serà el mateix; les opcions que tinc, per moltes que siguin, no canviaran pas el sistema neoliberal, capitalista, de lliure mercat en el que ens trobem. No hi ha cap partit polític que pugui sortir elegit a la realitat que estigui per la feina de canviar el sistema polític i fer-ho més democràtic, més participatiu, menys neoliberal (pujar els impostos directes i no baixar-los, que és el que es fa a la pràctica, per exemple, la qual cosa fa que pugin els impostos indirectes i aquelles coses que paguem tothom per igual indistintament de les nostres rendes, encarint la vida a límits que aviat seran inassumibles per gran part de la població) ... Si la gent vota i veu que el seu vot perpetua el sistema actual acaba per deixar d'anar a votar perquè veu clarament que voti l'opció que voti res no canviarà significativament i que continuarem perden drets socials, laborals, sindicals -malgrat que els homosexuals puguin casar-se*- guanyats, aquests drets, en llargues lluites a favor d'un tipus de societat on les distàncies entre el poder adquisitiu i el poder d'incidència en la política de la gent normal en comparació amb el de la gent poderosa cada dia es van eixamplant més.

    Resumint, el sistema d'alternança en el poder d'uns partits polítics FORTS a través d'unes eleccions establertes periòdicament no és allò que els ciutadans esperàvem com la solució política i la mostra és clara, quan més anys porta un país experimentant l'actual nivell de democràcia més nivell d'abstenció experimenta al mateix temps. Si la gent veu que allò que fa no té incidència veritable deixa de fer-ho; és un mecanisme psicològic ben conegut. Si es fan assemblees de barri o de poble i la gent veu que allò que discuteix a les assemblees té una incidència real, la gent s'engresca i continua participant. Si la gent veu que donar un xec en blanc cada quatre anys provoca que tot sigui igual, la gent es desanima i deixa d'anar a votar. La desconnexió entre el que pensa la gent i el que fan els polítics avui dia és tan gran que ningú no diria que estem en una democràcia llevat de les aparences. Però aquells que surten elegits no canviaran pas aquest sistema que els dóna la possibilitat de tornar a sortir elegits si ara no sí dintre de quatre anys.

    ________

    *Els homosexuals es poden casar però després no tenen diners per viure junts, com aquell que diu. O sigui, com gran part de la població, després no tenen feina fixa (en tot cas "no arriben" a fi de mes) i si la tenen és en precari i tampoc no poden demanar una hipoteca, per exemple

    ResponElimina
  3. Jordi, se mira't el correu que tenviu desde la nostre entitat. DEUSUU

    ResponElimina
  4. hola, Jordi
    passava per a desitjar-te un bon estiu

    una abraçada
    m

    ResponElimina