13 de juny 2008

Ni de conya!

8 comentaris:

  1. Osti, 65 hores... si jo no ho faig ni en dues setmanes, gairebé!!!

    ResponElimina
  2. Tu no seràs pas funcionari, per casualitat? :-)

    Salutacions
    Jordi

    ResponElimina
  3. Albert Esteruelas16/6/08 22:28

    Si tu fas més de 65 amb el bloc, xaval. Què passa amb les fotos? És que l'Albert No és important per tú?

    ResponElimina
  4. L'Albert és més que important per mi, a part, evidentment, de ser el meu millor amic, ho puc certificar. La vetllada de l'altre dia a Girona on vas guanyar el segon premi pel teu treball d'investigació va ser inoblidable, com solen ser totes les vetllades amb tu especialment, però també amb la teva dona i amics.

    Ara bé, no he tingut temps malgrat que creguis el contrari i també és cert que em falten un munt de dades. Potser estan al llibret que ens van donar al sopar al Casal de Cultura de Girona, però no m'ho he pogut llegir encara. Tanmateix, no estaria de més que tu me'n facilitessis algunes dades de l'esdeveniment. T'asseguro que no n'he tingut de temps, malgrat pugui semblar el contrari. "No treballo per aquest motiu no en disposo de tant de temps" :-)

    T'asseguro que així que pugui faré la crònica del premi que vas rebre a Girona, faltaria més!

    Salutacions fraternals amic-germà Albert

    Jordi

    ResponElimina
  5. Mira, són les 4 de la matinada, encara no he pogut anar a dormir. A les 9 haig d'estar dempeus a més tardar i treballant dur a casa, ja ho saps. No sé quant de temps podré aguantar tot això.

    ResponElimina
  6. Amic Albert, també m'hagués agradat que hi deixessis constància que la peça musical (quasi-improvisada) -un "impromptus" és diu tècnicament (així seria el meu "Impromptus núm. 1)- que vaig posar al post anterior et va agradar força, tal com em vas confirmar. No és coacció, només una petició de reconeixement pel treball fet: si et va agradar perquè no m'ho dius per escrit? La gent necessitem reconeixement, tendresa, etcètera, per tirar endavant. Per què no dir les coses que hom pensa i sent de qualsevulla creació de l'altre perquè se senti reconfortat quan ha creat quelcom maco, així que minimalista, com em va comentar el meu amic Manel Guerra sobre la peça musical al post corresponent.

    A més, també falta el comentari a la cançó d'Eloise que, segons les teves paraules, és de les teves preferides i que, segons les teves paraules (de nou), ha millorat molt respecte a la versió que feia anys enrere i que, segons les teves paraules (encara més), feia temps que volies escoltar però fallava el servidor "Castpost" on estava allotjada. Tu me l'has vist parir al Mac, com aquell que diu, i me'n vas demanar còpia; cert que no t'he donat la còpia però ara ja la pots escoltar.

    Si és cert que tant t'han agradat per què no em reconfortes amb sengles comentaris en sengles posts.

    Gràcies, en tot cas, per la teva atenció i interès, amic Albert.

    Salutacions
    Jordi

    ResponElimina
  7. jornada laboral fins a 65 hores

    queda clar que el què s'aprova és;
    - l'esclavatge.
    - pel mateix sou més hores.
    - que condiciona, els treballadors.
    - que afavoreix la precarietat, rotació per un mateix lloc de treball, els llepaculs seran els que obtinguin les places.
    - que baixa el rendiment, nivell de productivitat, més hores més cansament.
    - que provoca deficiència en els serveis, en el cas dels públics com la sanitat.
    - la seguretat en el treball, més cansament menys atenció i concentració...

    el positiu ; que provocarà una onada de protesta tan gran que afavorirà la revolta social i potser podrem albirar algun canvi en aquest món capitalista...

    però com diu el comentarista:
    Raül al meu bloc...
    Quant una empresa no té competència esdevé un monopoli i fa el que li ve en gana; les lleis antimonopoli ho intenten evitar per a garantir el correcte funcionament del mercat. El mateix passa amb els models econòmics i, per tant, és urgent aplicar la llei antimonopoli al capitalisme o crear un altre model econòmic que hi competeixi. És la única manera que no tornem a la situació anterior als moviments socials que van aconseguir millores per als treballadors: jornada limitada, vacances pagades (serà la propera en caure).

    ResponElimina
  8. Amic Romaní, el tema de les 65 hores és per cagar-s'hi directament. És evident que estem tenim un greu retrocés en els nostres drets, i més que vindrà si no hi estem alerta. Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, en general, no són garants dels nostres drets; molt de cops semblen els enemics, si bé és cert que, en temes en concret, com aquest, UGT està portant una campanya en contra.

    Que les coses es posin lletges perquè la gent hi reaccioni sembla, a priori, gairebé desitjable, però ja sabem els resultats, primer revoltes per a tornar a reconquerir els drets perduts i, passat el temps, quan les aigües amainen, la gent torna a convertir-se en conformistes fastigosos i els esquemes tornen a reproduir-se.

    El fet d'unir-se a un macroestat com Europa, en un principi podia semblar oportú, però també és cert que veiem com francesos, italians, etc. voten a la dreta més repugnant que no té cap escrúpol en tornar a la gent a la misèria més absoluta en quant a drets socials, laborals, sindicals, migratoris, etc., i, això, és evident que ens perjudica a la resta greument. Per això la independència dels pobles petits es torna necessària i urgent.

    Quan a la competència no hi crec massa, les empreses no es fan mai la competència, les empreses formen oligopolis; s'hi posen d'acord en els mínims per a poder seguir llepant la nostra sang, això està més que comprovat i vist.

    Això s'allarga massa. Gràcies pel comentari.

    Salutacions amic Joan
    Jordi

    ResponElimina