05 de juny 2008

Havia de parlar de coses serioses, però...



Havia promès que ahir escriuria un post d'economia i política; sí, concretament volia parlar sobre l'entrevista que li van fer a TV3 a Xavier Sala i Martín, president de la comissió econòmica del Barça i, entre d'altres, catedràtic de la Universitat de Columbia a Estats Units. És vergonyós que un neoliberal prepotent i vestit de clown pugui sortir a dir tantes misèries en un canal públic de televisió. Clar que diuen que en una democràcia en un estat de benestar tothom té dret a opinar. La major part de l'entrevista em va remoure les tripes, sincerament. Aquest tipus de gent està influint a la nostra societat amb les seves mentides interessades i, per tal motiu, estem perdent drets i avantatges socials que havien costat un munt de dècades i un esforç terrible, amb gent empresonada, torturada i, algun mort de tant en tant també. Lluites ferotges perquè vingui un "pijo" qualsevol que es vanagloria públicament i impúdica de ser client habitual del restaurant del Ferran Adrià, elBulli, i ens vulgui vendre la seva pel·lícula, la que a ell li convé més. Que les seves anàlisis i propostes en general són les mateixes consignes de moda dels "libegals" més "guais" ja ho sabem -consignes nascudes en els interessos de la dreta més extremadament vergonyosa- però que, a sobre, vagi de "xulo de barri bé", ja és una mica intolerable. En fi... Tanmateix avui no parlaré ni d'economia ni de política, he tingut un dia dur de molta feina física i també intel·lectual i estic cansat, sí, ho estic de veres. Llavors perquè no digueu que no actualitzo el meu bloc i després d'haver-vos deixat gaudir de la bellesa de la cantant Gisela durant un parell de dies, per sortir-me del pas -i continuant amb la meva línia de rescatar les meves obres de joventut- us hi deixaré un altre poema. Imagineu-vos si estic cansat que no he posat cap enllaç fins a aquesta línia, cosa que no acostumo a fer normalment; m'agrada treballar-me els articles.

Doncs així que salutacions i llegiu el poema, si us plau, ja sé que no en fareu cap crítica perquè sou uns envejosos, malgrat que és una evidència que els vostres poemes són molt més dolents encara i per això jo tampoc us en deixo cap crítica, hehehe...


POEMA BREU
(Un altre poema "inmamable" de joventut)


(VER EL ORIGINAL EN CASTELLANO, si os da la gana)

Llum de tenebra.
Clarobscur que dibuixes el somriure de la nit,
i el matí punxant ve a llançar-me el teu bes;
sempre febril, pit ferm, sense impureses de càncer
i vellut gris de l'obscuritat, gelós en sa cel·la
de matinada trista.

Potser demà; potser un altre dia
desfilaré davant de milions d'estels trencats,
esbocinats, dansaires i grocs.
Milers de mossegades de serp
rondin per les assutzenes daurades del teu pit.
I em diguis en silenci: t'estimo ara
perquè t'estimo sempre. Amiga, jo també t'estimo.

I ALGUN DIA SERÀS EL MEU COS,
EL MEU SOMNI SENCER, EL MEU GENER ETERN.

Sublim poema d'amor el que jo et canto ara


Jordi Gomara
, Barcelona, 27 d'agost de 1985
Adaptació al català, Vallromanes, 25 de maig de 2008, de l'original Poema breve

FOTOGRAFIA:
Posta de sol a Vallromanes. Jordi Gomara. Vallromanes, 24 de març de 2007

Altres fotografies de Jordi Gomara: http://www.flickr.com/photos/itaca2000

_____________________

PD. I a més, suposo que avui hi he comès més d'una falta ortogràfica, amén dels castellanismes fastigosos; coses del cansament

2 comentaris:

  1. Dius «ja sé que no en fareu cap crítica perquè sou uns envejosos, malgrat que és una evidència que els vostres poemes són molt més dolents encara i per això jo tampoc us en deixo cap crítica [...]».

    No per al·lusions, que tinc la pell molt gruixuda i em costa sentir-me al·ludit per gairebé res (he, he, he...), però potser per argumentar que en un poema difícilment hi trobis comentaris, et diré que un poema acostuma a ser un escrit molt personal. Molt, però molt personal i, al menys a mi, em resulta molt més complicat fer una crítica d'un poema curt que de tot un llibre.

    Em sembla recordar que no fa gaire un dels meus magnífics col·laboradors al diccitionari hi penjava una citació en aquest sentit, però referit a l'art. Un altre punt on resulta molt complicat fer-hi crítiques que vagin més enllà del «m'agrada» o «no m'agrada».

    Jo tinc piles de versos desats en un calaix, perqupe són molt, molt, però molt personals. Qui els havia de llegir ja els ha llegit i així es tanca el cercle.

    Alguns altres sí que els he penjat al blog, perquè m'agradaven especialment, o perquè penso que, encara que són molt, molt personals, a algú altre també li poden dir o fer sentir coses.

    Salut i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  2. He, he, he, col·lega Pàmies, tranquil que et contestaré i també a l'altra comentari que m'has deixat a un altre post. Déu n'hi do, tu no acostumes a fer comentaris tan llargs com aquest mai.

    Bueno amigo Quevedo (*), quedo pendiente de contestaros.

    Vuestro afectísimo

    Firmado
    Góngora (*)

    (*) Segons Sergi M. (imagino que la distribució dels personatges seria d'aquesta manera)

    ResponElimina