Toni Ibàñez entrevista a Jordi Gomara

Demà (millor dit: avui) m’entrevisten a la ràdio. Bé, com T.D.Q. (*) ja ho va anunciar al seu moment, no cal pas amagar-se: a Vallromanes hi existeix una emissora local –municipal- de ràdio Ràdio Vallromanes (un nom original) al 94.2 de la FM. Dins d’aquesta emissora, que fa poc que té programació, hi ha un programa titulat CAPVESPRE que dirigeix Tros de Quòniam (*); filòsof, escriptor expert en guanyar premis literaris, més jove que jo, més calb que jo, més bloguer que jo, més articulista que jo, més culte que jo, més treballador que jo, que viu més al fons de la vall que jo, que té més corbates (veure-hi l'article"ser d'esquerres") que jo, que parla el català amb més accent valencià que jo, que canta menys que jo, que escriu més poemes que jo, més socràtic que jo, que agrada menys a les dones que jo, (m’ho imagino, sóc més guapo i ben plantat que ell), que té millor cotxe que jo, que llegeix més que jo, que té una càmera de fotos pitjor que no pas jo, que guanya menys premis de fotografia que jo, que escriu menys cançons que jo, que és menys tímid que jo, que és provocador i irònic com jo, “despertador” de ments alienades (o sigui professor de filosofia), violador insaciable de biblioteques i llibreries, una mica convergent (veure-hi l'article "s'ha acabat el bròquil"), “anticarotià declarat”, etc.

Demà m’entrevista amb el seu “equip de col·laboradors”, hi posaran una cançó meva, recitaré un poema meu –encara no sé quin, doncs tots són iguals de dolents, hahaha- i parlarem una mica de la meva “vida artística” (hahaha). No ens enganyem, segurament volien entrevistar a alguna persona que tingués coses interessants a dir i com que previsiblement els ha fallat, hauran pensat: “hem d’omplir el forat encara que sigui amb aquell que fa de tot però no té N.P.I. de res”, o sigui jo. A això que faig jo li diuen “creació”. Jo sóc “creador”; creador de cançons, creador de poemes, creador de pàgines web, creador de posts, creador d’imatges, creador de música, creador d’articles socials, “polítics” i d’opinió, “creador de consciència social”, creador de grups d’amics, creador de “bones atmosferes” que “trenquen el gel” quan tothom observa i ningú no participa en un xat, creador d’inoblidables vetllades –amb sopar inclòs- amb els amics a casa meva, creador de polèmiques –especialment de converses polèmiques”- creador d’ironies, creador de les meves pròpies ítaques, etc. Ara està de moda “l´ésser creador”. Jo sóc una persona de moda (hahaha), jo sóc un creador; un “multicreador”. Jo sóc un JASP. En fi, quina quantitat de bestieses poden arribar-se a dir a aquestes hores de la matinada.

Bé, demà segurament estaré “cagat de por”, fa gairebé vint anys que va ser l’última vegada que vaig anar a la ràdio, a Radio 4, al programa La revetlla dels maniàtics, de la mà de Joan Grau (veure-hi l'apartat "temporada 2001-2002", paràgraf 4) -un senyor dels que en mi veien a una jove promesa en la cançó d’autor del païs- i no perquè jo fos maniàtic, jo simplement hi anava a cantar. Jo això de cantar en públic, sortir a la ràdio, etc. ja ho tenia una mica oblidat i ara darrerament em dóna per descobrir un munt de gent al meu entorn que es dedica a la música, treballen a la ràdio (encara que sigui local, hahaha), etc. Ara ja “no tinc edat” per a aquestes coses, sóc un home “adult i responsable”, amb dona, fill i gos i xalet a la muntanya, pensionista “cuarentón” -però jove físicament, que consti- amb fòbia social i ansietat generalitzada que diuen els especialistes de l’ànima. No, no tinc cap problema en confessar-me públicament. No m’espanta pas dir “la veritat”; “la verdad es una arma cargada de futuro”.

Sí, demà estaré “cagat de por”, amb la meva “fòbia social” pujada de to en aquestes últimes setmanes, però donaré la cara amb orgull davant la “nutrida audiència local”. Recordaré aquells versos d’aquella cançó meva de la meva joventut:

Tu ets la llum, ets un poema.
Tu ets tot allò que jo faig, tot allò que jo sé.
Tot el que sento, tot el que veig.
Sense tu no sóc res; menys que un gra de cafè.

Menys que això, encara molt menys,
jo sóc una mota de pols dins el vast univers;
una veu callada en el silenci infinit
d’una boca tancada fa mil segles.

D’aquí sortiré a buscar-te on sigui
i mouré mil mars pel teu nom.
Potser no sigui victoriós però per tu ho intentaré;
almenys ho intentaré.

Tu ets la meva inspiració, per tu ho faig tot,
però encara no et sé, no et conec.
No sé com ets, malgrat que t’he viscut,
malgrat que t’he somniat,
malgrat que t’he tingut.

Et porto sempre dins del meu cervell,
sempre present;
tu ets la meva raó de ser.
El mecanisme intern
que fa moure el meu cos,
que fa que estimi el meu cor,
que fa que t’escrigui la cançó.

Per això la canto ara,
per això estimo a vegades,
per això jo vull que em senti avui tothom.
Jo per tu triomfaré o almenys ho intentaré.

PER TU. Lletra i música: Jordi Gomara. Barcelona, 1983


PD: Un altre dia la gravaré amb la guitarra perquè la podeu escoltar (**). Vinga! ja està bé de rotllo per avui, bona nit als qui encara estigueu desperts xafardejant per la xarxa.
_____________________________________________________

UN DELS COMENTARIS AL POST:

[TdQ] (*) said: cagat de por?

13/05/2005, at 08:05 [ Respon ]

¿Es pot saber que fots despert a aquestes hores de la matinada?! xD! ¿Igual no has pogut dormir per culpa de la superentrevista que et farem avui? Que no n'hi ha per a tant, home, que això és un poble petit i no ens escolta ni el gos... Estem entre amics. M'ha agradat el post catàrtic que t'has cascat, però el discutiria en alguns punts decisius. Per exemple, no és cert que jo sigui menys guapo que tu o que tingui menys èxit amb les dones. Etcètera. Ja en parlarem aquest CAPVESPRE, eh... Ens veiem a l'hora convinguda. I fes la migdiada, recoi, que si no te m'adormiràs davant del micròfon!

______________________________________________________
Article escrit el dia 13 de maig de 2005 al meu bloc ITACA2000 NEWS (bloc antic) amb el títol: Entrevista a la ràdio

* T.D.Q./TdQ = Toni Ibàñez
** Ara sí que és cert que la gravaré amb la guitarra (només amb la guitarra de moment). El motiu de no haver-ho fet abans és perquè no tenia micròfon en condicions per a poder fer la gravació, si més no, de la guitarra i perquè havia abandonat momentàniament les meves activitats musicals
Nota final: Alguns enllaços estan trencats perquè han estat eliminats, suposem, després de tant de temps que ha transcorregut des que vaig fer l'article, però he preferit deixar-ho tot com hi era originalment