Cançó de joventut i article "de joventut (?)"

El meu post d’avui és molt especial. No havia escrit res aquí des de dilluns, però avui, encara dijous, toca publicar aquest nou post que, tenint en compte l’hora que és ara, el tindreu a la vostra disposició sent ja la matinada de divendres.

Dic que és un post molt especial perquè és una cançó meva. Per fi, des del Nadal que em van regalar el meu teclat M-AUDIO Keystation 49e i un eMac d’Apple, he pogut donar per acabat el meu primer projecte musical cantat, arranjat, orquestrat, mesclat i gravat per mi, gràcies a l’aplicació musical Garage Band d’Apple. Ha estat un llarg temps de proves, de desencisos, de “depres” en observant els resultats; mai no m’havia vist en la tessitura d’haver de fer de tècnic de so, gravant, mesclant, equalitzant, etc., o sia, treballar amb tot un veritable estudi de so, encara que “virtual”, amb pistes per a cada instrument, etc. La veu està gravada en el mateix micròfon miniatura que porta la mateixa computadora; no és un micròfon professional però quina meravella!

Així que ja podreu gaudir, si voleu, del resultat. És una maqueta, o millor dit, l’assaig general “virtual” del meu primer tema gravat. Haig de dir que no serà una versió definitiva, però ja tenia prou ganes de llençar alguna gravació a la xarxa. Per coses de l'atzar, o vagi vostè a saber el perquè, vaig triar aquest tema per a fer la primera prova amb “les joguines” que em van regalar al Nadal. Aquesta cançó és força antiga, del 3 de juny de 1981, malgrat que té una especial significació per a mi. La vaig dedicar a una amiga del barri, quan era jovenet, que es diu Eloïsa, i per allò de la musicalitat la vaig titular Eloise.

La història de la cançó és la següent: Jo portava uns negocis familiars en aquella època, entre ells, una botiga de llibres, papereria, revistes, joguines, caramels, etc. L’Eloïsa era una amiga que venia, si més no, cada tarda a xerrar amb mi, amb la meva mare, amb el meu germà i ens fumàvem unes quantes cigarretes mentre fèiem tertúlia. La seva família en aquells moments estava travessant una època no molt bona econòmicament i L’Eloïsa buscava feina. No en tenia de massa estudis i estava disposada a treballar en el que fos per tal d’ajudar la seva família. Eren temps, com sempre, en els que no era gens fàcil trobar una feina i menys sense tenir estudis ni experiència laboral. El cas és que li van oferir anar de serventa a una casa a un altre barri de Barcelona, però havia de quedar-s’hi a viure. Després de pensar-s’ho i parlar-ho amb la seva família, va decidir acceptar aquesta feina.

Sempre recordaré aquella tarda del 2 de juny de 1981, quan amb llàgrimes als ulls, l’Eloïsa ens va comunicar que se n’anava i havia d’abandonar casa seva, el seu barri, la seva família i els seus amics. Jo, com a regal sentit, aquella mateixa matinada li vaig compondre la cançó que ara us presento. Vaig agafar un cassette “patatero” d’aquella època que jo tenia, li vaig endollar un micròfon també “patatero”, vaig agafar la meva guitarra, bolígraf i paper i me’n vaig anar a la cuina per a no molestar ningú de casa mentre dormien i li vaig fer aquesta cançó. Al dia següent, tenia preparada la meva guitarra a la botiga i tan bon punt l’Eloïsa vingué a veure’ns, i pràcticament a acomiadar-se de nosaltres, li vaig cantar la cançó. Ja us ho podeu imaginar el que representà per a ella aquest regal. En fi, en honor de la veritat, us haig de dir que al final li sortí una altra feina i no va marxar del barri. Qui n’hi va marxar molt temps després vaig ser jo. I ara em teniu aquí amb aquests assumptes “blogueros”.

Li vull dedicar aquesta cançó a Tristany, per què? Perquè em sembla un tio collonut, dels pocs que m’he trobat encara en la meva curta vida de blogger, li la dedique perquè m’agrade la seua especial sensibilitat, la seua amabilitat, la seua disposició a escoltar i a participar sempre en la nostra xarxa de bloggers, perquè m’encise lo seu lirisme quan escriu, la seua originalitat i lo seu respecte vers los altres bloggers, aixina que Tristany esta va per tu.

També hi afegeixo una partitura que m’he trobat al “bagul dels records” que no sé quan la vaig escriure, però es tracta d’una espècie de projecte (supose) de guitarra solista per a acompanyar la cançó d’Eloise. Deu ser també dels anys 80 i, com a l'Elisenda li agraden tant les coses antigues –fotos, gravats, postals, pòsters, estampes, llàmines, etc.-, crec, doncs aquesta partitura la he penjada expressament per a ella, i d’aquesta manera a l'Elisenda li dedico la meva partitura la qual està escrita a llapis amb la meva lletra, a l’original. O sigui que és un manuscrit “històric”. I, a continuació, us poso la lletra de la cançó, no és una joia poètica però penseu que és del 1981, és una cançó de joventut, malgrat que el més important és el sentiment, el motiu que em va empènyer a escriure-la.

M’agradaria que me’n comenteu les vostres impressions. Salut i fins aviat!

A continuació podeu escoltar la cançó:

* (Veure notes al final)

Aquí podeu descarregar la lletra de la cançó en format word: Eloise.doc ** (Veure notes al final)

Aquí podeu descarregar la partitura de “projecte de guitarra solista” que no s’ha dut a terme mai

ELOISE

• Lletra i música: Jordi Gomara, Barcelona, 3 de juny de 1981
• Teclat, ritmes i veu: Jordi Gomara
• Arranjaments, orquestració, harmonització, mescles i enregistrament: Jordi Gomara
• Interpretada i gravada a Vallromanes per Jordi Gomara amb un Teclat M-AUDIO Keystation 49e i una computadora eMac d’Apple amb l’aplicació Garage Band d’Apple
• Maqueta acabada el dia 14 d’abril de 2005
  

_________________________________________________

Article escrit el dia 15 d'abril de 2005 a ITACA2000 NEWS (bloc antic)

• Fotografia: jo cantant-li una cançó a la meva cosina Montse en el restaurant on feia la celebració de les seves noces (fa ja uns quants -força en veritat- d'anys)

_________________________________________________

* MySpace Música (en construcció): http://www.myspace.com/jordigomara (Si us falla Castpost o va massa lent -hi podria succeir-, a MySpace podreu escoltar la cançó només fent clic a sobre de l'enllaç anterior)

** Aquí podeu veure la lletra d'Eloise sense haver de descarregar el fitxer