19 de maig 2008

A les hores del vespre


Estaves a les hores del vespre
i jo t'hi vaig copsar.
Trist, sol, fràgil...
...despullat.

Els teus llavis de ferro
no sabien dir-me el què.
Lluïes nu i fred,
cansat de la intempèrie,
ja ho he dit: fràgil, molt fràgil
però al mateix temps omnipotent.
Els coloms no reparaven en tu,
ni en la teva presència,
ni en la teva omnipresència,
ni en la teva tebiesa
quan engalanaves el parc
amb la teva lluentor.
Una mica tímid sí
però apuntant al cel segur
quan els blaus hi queien
prop de la foscor.

Era tard, molt tard,
i jo per uns instants
et vaig acompanyar.
Vaig gravar la teva imatge
perquè quedés per sempre més
amarada de temps i infinitud.
I hi vaig marxar.
Després...
ja no t'hi he tornat a veure.
Després...
el parc ha quedat una mica més buit.
Els nens juguen amb els gronxadors
i es llencen pels tobogans.
Tothom seu a l'entrada
del bar de la plaça.
El Casal ja ha celebrat
el seu aniversari.
Els coloms s'entesten
a no venir tampoc
i les pluges de la primavera
han banyat platejades
l'ànima intemporal de la riera


Jordi Gomara, Vallromanes, 19 de maig de 2008
Fotografies: Escultura de Josep Bofill per Jordi Gomara, plaça del Casal, Vallromanes, 18 d'abril de 2007

2 comentaris:

  1. Ara veig que aquest Bofill (Josep), no és el mateix de l'exposició de fotografia del Casal (Antoni). Quanta incultura la meva! Demano disculpes.

    I gràcies per recuperar una imatge del poble fascinant. T'agrada això de jugar amb filtres i retocs de les fotografies, eh? Bravo!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari amic Víctor. No parlis d'incultura, tots sabem el que sabem i prou; el coneixement és limitat i és evident que tots sabem molt de moltes coses i poc d'altres. Segurament és qüestió d'interessos, de casualitats, de circumstàncies, de coincidències. La cosa és que jo conec als dos Bofills i he tingut la sort de compartir un matí de diumenge fent un vermut a l'antic Casal amb tots dos i, així, el Toni Bofill em va presentar al seu germà, Josep, i vam estar xerrant durant una bona llarga estona; circumstàncies de la vida perquè en Toni Bofill és més que conegut i molt més que saludat meu, afortunadament per mi, fins i tot hem sopat junts al Mont-Bell per qüestions "fotogràfiques" simplement. El tema de la fotografia ens ha portat a ser "amiguetes" com aquell que diu; res més que això.

    Sí, de tant en tant, malgrat que no sempre, m'agrada jugar a retocar fotografies, a extreure coses més enllà del que capto en el moment de la presa fotogràfica en si. Gràcies :-)

    Salutacions
    Jordi

    ResponElimina