Et convido a l'infern o a la cordura

Jo no hi vaig començar, ho saps molt bé.
Hi vas ser tu qui optà per matar gavines
amb les teves paraules com a dards enverinats,
i amb mans maldestres desbarrant tempestes
sobre l'absurd del teclat.

Jo no hi vaig començar i tu ho saps molt bé.
Hi vas ser tu qui arrencava flors i plantes
dels testos, trencant fragàncies i aromes gentils
amb la teva arrogància que expatriava lactàncies
i hi expandia rèptils

Nosaltres no ho vam començar, que bé que ho saps.
En vas ser tu, qui robava perles i diamants
tot pretenent-te la glòria amb força mala oratòria
envaint altars i púlpits tractant de parir fills més dúctils
que et conferissin la victòria

Tant sols tu ho vas endegar, només tu tan sols,
invocant satanitats, atàvics gestos heretats
d'un primitivisme salvatge, filogenèticament defectuós
que ens ha portat al fratricidi, nos desitgem vostre suïcidi
per purificar-nos el cos

Tu, només tu, tu, tu, pobre ment malaltissa
que lluny de d'encendre una llum s'endisà en una incerta penombra,
i com a bon impulsor de mobbings, ara mates,
demà llueixes com el salvador, vestint-te una certa claror,
de tal manera empates?

Ja us coneixem ben bé, mala carronya,
sou l'error genètic de l'espècie, allò que hi caldria extraure.
Si sou insignificants poc mal hi podeu fer, tanmateix
quan ostenteu poder sou la serp que enverina l'èter
que a costa de l'altre s'hi nodreix

Perdeu-vos-hi, marxeu, deixau-nos viure
que ens ofegueu amb la vostra ambició impura,
nosaltres volem aigua pura, carícies, dolcesa i cura,
vosaltres mateu la bellesa, la fraternitat universal, la tendresa;
us convido a l'infern o a la cordura

Jordi Gomara, 19 de maig de 2008

Fotografia: Posta de sol en blanc i negre per Jordi Gomara. Vallromanes, 24 de març de 2007