ESCENA D'AMOR

(VER EL ORIGINAL EN CASTELLANO)

Què bonic estimar aquell cos de dona
suau i amable venint cap a mi.
Fonent-se entre els meus braços,
fonent-me entre els seus besos.
I penetrant en ella

tranquil·lament.

Sense presses.
Però això sí... intensament.
Sentint al límit el plaer de refregar
-nus els nostres cossos-
les nostres pells abrusades,
...cremant-se

de manera incandescent...

Entre paisatges de llençols
i jocs de carícies
que em fan estremir fins a l'ànima.
Malgrat que de poc em serveix l'ànima
en aquell instant de fusió de les nostres cèl·lules;
l'ànima hi és allà a aquell moment,
el nostre cos és l'ànima en aquella hora,
el nostre cos és perfecte, és el tot;
és més... és el tot i mig.
I al fons de l'escena...
el suau cruixit dels troncs
que es retorcen entre el foc de la llar
és gairebé imprescindible.
Sí, amor meu, és del tot imprescindible.

Jordi Gomara, Tordera, agost de 1982
Adaptació al català, Vallromanes, 31 de maig de 2008, de l'original Escena de amor

FOTOGRAFIA: Com a mínim un dels que hi surten sóc jo