Quina és l'estratègia d'ETA?

A part de tenir clar que els fins no justifiquen els mitjans i que l'assassinat és contrari al principi llibertari de la no coacció i/o la no coerció, no entenc què busca ara ETA amb un atemptat a punt de celebrar-se unes eleccions generals? Algunes reflexions així de passada:

A ETA l'interessa accentuar el bipartidisme o bipolaritzar la força política a l'estat espanyol? No sembla plausible que tal cosa pugui entrar dins els interessos de la banda

A ETA l'interessa rebaixar el grau d'abstencionisme? Tampoc sembla massa lògic, però és ben possible que un atemptat faci que algunes persones que no pensaven votar ho facin, si més no per la mania dels partits d'esquerra de cridar a tothom a les urnes quan hi ha un atemptat, encara que també quan no l'hi ha (els interessos sempre són els interessos)

A ETA l'interessa que governi el PSOE i no pas el PP? Potser això sí però....

...El PSOE amb majoria absoluta li interessa a ETA? Tenint en compte que un atemptat contra un polític del PSOE pot despertar simpaties, si més no en aquelles persones que no tenen una "maduresa política" cap al partit agredit, podria donar-se el cas que el PSOE obtingués majoria absoluta (malgrat que ho dubto, però era jugar a no saber si...), la qual cosa ni convé a ETA ni a ningú, advertits com estem que les majories absolutes accentuen el caràcter ja per si de democràcia massa precària que tenen els nostres sistemes liberals

A ETA li convé més un PSOE feble al parlament amb una esquerra àmplia i forta que impedeixi pactes amb la dreta per intentar, com a mínim, un veritable procés de pau en un termini més o menys oportú de temps

O potser a ETA li faria més el pes un govern dur del PP per a tenir l'excusa de fotre bombes, una darrera l'altra, emparats en la idea que s'ha d'acabar amb els neofatxes globals? però en aquest cas li hagués convingut millor matar algú de l'extrema dreta del binomi PSOE-PP que no pas algú de l'extrem del "buen rollito colega"

En tot cas, matar no és de gent que vol un món millor, ni que preconitza la llibertat, ni és d'humans, i molt especialment quan es tracta d'un civil i que pressuposem que no és de la línia dura en un sistema, que si bé deixa molt que desitjar i que permet que un Pizarro pugui exhibir-se sense cap vergonya en el àgora, com a mínim també permet d'altres formes polítiques com l'acció directa, que si no és molt amb l'immobilisme patològic de la gent tampoc és no res. Sabem amb certesa i llarga experiència que la via de les urnes és més del mateix i prou, però això no justifica en aquests moments els mitjans a costa d'uns objectius els quals tampoc a hores d'ara sabem quins són, i que sí que coneixíem prou bé en la dictadura franquista.

En fi massa morts...