Ara no faré un article elaborat sinó que hi exposaré unes petites reflexions que he deixat caure a Twitter basades en la pura lògica i en allò més bàsic d'allò que anomenem, potser erròniament, "sentit comú":
1. El paradigma d'igualtat d'oportunitats és una farsa. Hi ha gent que rep patrimoni heretat. Així no es parteix del mateix punt de partida ... 2. El paradigma d'igualtat d'oportunitats és una farsa. Hi ha gent que físicament i/o psicològicament no parteix del mateix punt de partida ...
| 3. El paradigma de l'educació en l'esforç és una farsa, hi ha gent que no podrà esforçar-se mai de la mateixa manera que d'altres |
4. El paradigma de l'educació emocional i en valors és autèntic. Descobrir la pròpia potencialitat i creativitat i fomentar treball en grup ...
5. El paradigma en educació emocional i valors: Descobrir l'altre i donar-li valor com a persona, com a igual dins les seves diferències L'home/la dona és un ésser social i emocional, llavors cal fomentar educació en la ciutadania, en control de l'estrès, en valors i emocions ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada