La ruta del salmó

"L'hem sentit com s'acostava cap a la nostra cambra. Primer ha estat el grinyol del seu llit, després l'espetec del pany de la porta, la suau fregadissa del dors de la mà temptejant la paret per orientar-se, el cloqueig de la rajola que fa temps que balla cada vegada que la trepitgem. El nen s'acosta amb passa de gat fugint del malson que ha quedat arrapat entre els llençols. Obre la porta i s'orienta entre la respiració dels pares. Potser seria benvingut, però ha anat apre­nent que les carícies són més fràgils com més sòlid és el son. Amb consciència d'intrús, el nostre fill s'emparra pel cobrellit, repta per la vall que formen els cossos dels dorments, busca un forat on introduir-se i, amb la tranquil·litat de les dues escalfors, s'ajoca ben a prop de la mare i el matalàs sembla una superfície de sucre filat.

El nostre fill ha resseguit la ruta dels salmons quan tomen al gorg inicial. Per un moment ens agradaria enviar-lo al seu lloc. Les normes nocturnes són més estrictes que les nor­mes de dia. Completament desperts, el veiem sencer. Ja no és un nadó. Li han crescut les pestanyes, i les mans ja no estan tancades sinó que els dits s'estiren sobre el coixí com ho farien els d'un pianista damunt el teclat. En aquest contacte furtiu el fill es multiplica i el pare es divideix entre el deure de la disciplina i aquella agradable tebior a les galtes que l'arribada del fill li provoca. La imatge de tots tres al mateix jaç fa reviscolar la pulsió salvatge dels caps de la llopada. El llit ara és un cau i la nit és temps de vetlla. Hem sacrificat la intimitat dels cossos coneguts a canvi de la música d'aquesta respiració que ha vingut a les palpentes de la llunyania de la seva habitació per poder respirar en companyia. Si algun dia els pares poden compartir els somnis amb els seus fills serà d'aquesta manera i en aquests moments. Per això no els diem que tornin al seu llit. Sabem que hi haurà una nit en la qual serem nosaltres els qui ens desvetllarem per l'angoixa de malsons. I aleshores també farem grinyolar el somier, i també farem trontollar la rajola mal fixada mentre arrosseguem els peus guiant-nos amb el dors de la mà per la paret del passadís i arribarem a la seva habitació buida i allà, sense ningú que ens doni la calma impossible dels pares, trobarem a faltar el petit intrús que va aprendre a trencar la nit anant al cau conegut i que ara explora els caus infinits de la gran aventura del créixer."

• Barril, J. (1999). Condició de pare (6a. edició). Barcelona: Edicions La Campana
  Capítol transcrit: La ruta del salmó, pp. 135-137

______________________

Fotografies de L. Cruz i Jordi Gomara:

1. Reflex. Narbona, Aude, Lengadòc. Estiu de 2007
2. Un cuc emergent de la sorra. Grussan, Aude, Lengadòc. Estiu de 2007
3. Observant Vallromanes. Camí de Vilassar, Vallromanes. Gener de 2004
4. Mirada. A casa, Vallromanes, febrer de 2007, adaptada i retocada digitalment de l'original en color durant l'estiu de 2007

Més fotografies de Jordi Gomara
_______________________

Aquest post està basat en l'original publicat a ITACA2000 NEWS (bloc antic), amb el mateix títol, el dia 21 d'agost de 2005