26 de març 2007

Primavera



T'hi has esvaït però no per sempre
Quin gran goig!
Com serà el color de la mort?

Com el de l'absència però potser més profund i llarg.
Com més continu i fosc.

Cosa tal com adormir-se i ja no despertar
amb la flor dels teus llavis als meus llavis,
sentint el contacte de la teva humitat.

Mai no he vist néixer la primavera a Itàlia.
Anit plovia a Barcelona,
però prego que a Madrid
el sol no brilli per la seva absència,

car ha de fer el darrer esforç
perquè l'arbre plantat en algun racó
no defalleixi.

Ans al contrari precisa arrelar-s'hi fort
Com a mínim no impedim que hi creixi.

D'Aluche a Florència hi ha com dos mil quilòmetres
i quasi noranta dies de distància.

Barcelona espera, n'hi té costum.
Suporta pluges i sol romandre a meitat de camí
entre Madrid i Itàlia.

...A propòsit te n'he parlat?... "anit plovia a Barcelona"...
i, avui, mentre tu no hi eres, la primavera ha vingut a visitar-nos.


Jordi Gomara, 26 de març de 2007

Traducció i adapatació al català de la obra original Barcelona y la primavera (21/03/1989)

Del poemari original en castellà: Efímera Rosa de Invierno
Dins d'aquest bloc: Efímera Rosa de Invierno, Rescrivint Rosa

Fotografia: Jordi Gomara, març de 2007. Posta de sol a Vallromanes

(Veure l'adaptació en castellà)

3 comentaris:

  1. ets un privilegiat, vius entre el Maresme i el Vallès, i no hi ha res com les cases de color rosa a la vall on a l'estiu hi sovinteja menjar figues el teu veí, suat i en ple gaudiri, alguna tarda tot pujant a can Gorguí

    ResponElimina
  2. Hahahaha, ara mateix no sé de qui em parles, de "lo pelat" potser? hahahahaha. Si és que en aquest món hi ha d'haver gent per tot.

    Salut

    ResponElimina
  3. Bones vacances, Jordi! Fins a la tornada! Tant de bo ens tornem a trobar tots aquí!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina