Primavera

T'hi has esvaït però no per sempre
Quin gran goig!
Com serà el color de la mort?

Com el de l'absència però potser més profund i llarg.
Com més continu i fosc.

Cosa tal com adormir-se i ja no despertar
amb la flor dels teus llavis als meus llavis,
sentint el contacte de la teva humitat.

Mai no he vist néixer la primavera a Itàlia.
Anit plovia a Barcelona,
però prego que a Madrid
el sol no brilli per la seva absència,

car ha de fer el darrer esforç
perquè l'arbre plantat en algun racó
no defalleixi.

Ans al contrari precisa arrelar-s'hi fort
Com a mínim no impedim que hi creixi.

D'Aluche a Florència hi ha com dos mil quilòmetres
i quasi noranta dies de distància.

Barcelona espera, n'hi té costum.
Suporta pluges i sol romandre a meitat de camí
entre Madrid i Itàlia.

...A propòsit te n'he parlat?... "anit plovia a Barcelona"...
i, avui, mentre tu no hi eres, la primavera ha vingut a visitar-nos.


Jordi Gomara, 26 de març de 2007
Traducció i adapatació al català de la obra original Barcelona y la primavera (21/03/1989)

Del poemari original en castellà: Efímera Rosa de Invierno
Dins d'aquest bloc: Efímera Rosa de Invierno, Rescrivint Rosa

Fotografia: Jordi Gomara, març de 2007. Posta de sol a Vallromanes

(Veure l'adaptació en castellà)