Quan les teves mans no encerten les tecles adequades de la computadora
Quan els teus dits passegen inútils, desorientats, sobre el teclat
Quan la teva ment no pot trobar els mots encadenats de manera precisa
Quan els teus ulls naveguen perduts davant la pantalla del monitor
Quan estàs tan cansat d’escriure paraules que no van enlloc
Quan veus que l'altre emmudeix pel teu emmudiment
Quan a sota del teu part no hi apareix cap comentari que t’alleugi el dolor
La tristesa es torna infinita
La tristesa detura el procés creatiu
La tristesa camina fantasmal pel teclat
La tristesa pertorba la teva ment
La tristesa entela els teus ulls
La tristesa t’empeny en el teu cansament fins a l’extenuació
La tristesa t’allunya de l'altre
La tristesa provoca un avortament terrible i monstruós
La tristesa és un llarg camí que no saps on hi acaba
La tristesa de no poder matar la tristesa que vilment et mata d'a poc a poc
La tristesa…
La tristesa...
La tristesa...
Poema i fotografia de Jordi Gomara (itaca2000)
- Poema: Vallromanes, 14 de març de 2007. Temps de neus
- Fotografia, Vallromanes, març de 2007
Més fotografies de Jordi Gomara:
- http://www.flickr.com/photos/itaca2000
- http://picasaweb.google.com/jgomara/PaisatgesUrbansPaisajesUrbanos
Jordi: Comença a arreplegar raons i motius per tal de defensar-me aquesta "tristesa" palesa en forma de poesía brillant i de post al blog.
ResponEliminaCaram, Mestre, amb lo artista que arribes a ser, i que no sàpigues aquella màxima que diu "L'angoixa de l'avui és la joia del demà".
Apa! Cavila que cavilaràs, i aviam si d'una vegada per totes fem una trobada on se'ns permeti xerrar en companyonia d'eixos i d'altres temes del nostre inerés particular.
Ànims, Jordi! You'll never walk alone!... =)
Salutacions cordials: