02 de novembre 2006

"Ciutadans" i la bicefàlia lingüistica

Hi van aparèixer al final, els Ciutadans, a l'escena política de veritat, van aconseguir "sumar com a vots útils" superant la prova de la maleïda llei de Hondt que impedeix que un vot sigui comptat sempre com un vot, independentment del partit que votis. Però, jo em pregunto: què hi fot aquesta gent aquí?. En quina realitat hi viuen: televisió pública bilingüe (és tornar enrere en el temps o "valencialitzar-se"), escola bilingüe, no a la immersió lingüística del català a les escoles. Collons!, encara no s'hi han adonat: si un nen estudia en català (formació formal), i amb una assignatura a sobre de castellà (formació formal), tindrà més coneixements lingüístics i culturals, podrà gaudir de la cultura catalana -la pròpia del país- i, a sobre de la castellana, de la que, inevitablement tindrà també immersió lingüística castellana tenint en compte que la major part dels mitjans de comunicació ho són en castellà (formació informal i/o no formal). És del tot inevitable no aprendre a parlar i escriure en castellà a Catalunya, doncs, com a mínim, no impedeixis que el teu fill pugui rebre l'educació en la llengua pròpia del país, doncs d'una altra manera l'estàs rebaixant i negant l'enriquiment cultural. No el limitis pas.

En tot cas, veient avui a TV3, el circ electoral, la pallassada més gran que hi he trobat és veure a un tio, l'Albert Rivera, parlant en dos idiomes alhora, alternant frases en castellà i català mentre es dirigia al públic i especialment quan l'hi entrevistaven. És penós veure el ridícul que arriba a fer un individu i l'esforç i l'espectacle circense que ha de dur a terme per a "guanyar-se la vida" -ocupar un escó al parlament-. Hi ha promès que al parlament continuaran fent el mateix, alternant el català i el castellà en les seves intervencions. Patètic, patètic del tot. Si hi hagués cap ciutadà a Catalunya que no entengués algun dels dos idiomes es perdria sempre la meitat del discurs (frase en català, seguida de frase en castellà). Però com això no és una realitat a Catalunya avui per avui no entenc el sentit (si que entenc el sentit polític, evidentment). Però és crear un problema on no hi existeix, i és dur a terme un espectacle penós i força ridícul de bicefàlia lingüística.

2 comentaris:

  1. se llama bilingüismo ... lo que es realmente ridiculo es invertarse terminos pseudo-cinetíficos, psedo-políticos. Bilingüismo.

    Viva Cataluña, Visca Espanya

    ResponElimina
  2. Catanyol, és el que volen parlar i fer no faran res aquests escolanets del PP...
    El bilibguisme pels espanyols que consideren Catalunya una regió, burros! No han entès res.
    Són tant "nazionalistas , conquistadores" com l'Asnar

    Romaní de Mata

    ResponElimina