Catalunya racista? o la "montillofòbia"

Sincerament no acabo d’entendre aquesta montillofòbia que ha aparegut a Catalunya, el que em fa veure indubtablement que el nostre país està molts anys enrera i ben poc “normalitzat” respecte d’altres. És del tot evident que darrera d’aquesta montillofòbia hi ha un racisme brutal, cosa que ens hauria de posar els pèls de punta, doncs no és propi d’un país que es creu a l’avantguarda dels països europeus, i que es veu a si mateix com el més avançat culturalment de totes les nacionalitats que conformen l’anomenat estat espanyol.

Crec, sincerament, que hauríem d’estar orgullosos que un individu nascut fora de Catalunya, i que parla la nostra llengua, fos el president del govern de la Generalitat, i el fet que l’acceptéssim de bon grat ens hauria de fer passar per ésser una nació moderna, “civilitzada” i exemplar. Entenc que els que han sortit derrotats puguin estar emprenyats, bé, fins a cert punt. En una “normalitat democràtica” s’ha d’acceptar les derrotes com un fet d’allò més habitual. Però gairebé tota la pressió mediàtica que existeix al voltant del nou president del govern de Catalunya es resumeix pràcticament a que és una persona nascuda fora de Catalunya i a que parla un català amb suposats errors de fonètica; dic suposats perquè els lleidatans, tarragonins, no sé si atrevir-me a dir valencians, també els cometen, si és que podem acceptar que siguin errors fonètics i no variants dialectals. Entenc que el Sr. Montilla no parla cap variant dialectal que no sigui la variant central, però si hem de fer mofa de la seva forma de parlar, per quin motiu no la fem de la dels lleidatans?

El motiu que sigui del PSC no ha de suposar més problema que el que suposava que Pasqual Maragall també ho fos. El fet d’anar en contra dels interessos del PSOE i del propi govern espanyol al no pactar amb CiU ja és tota una garantia afegida.

I que consti que això ho diu una persona que dubta i molt d’aquest sistema partitocràtic i d’aquesta democràcia de dipositar un xec en blanc cada quatre anys dins d’una urna. Però siguem sensats, ens estem passant ja un munt amb aquest assumpte. Esperem els resultats i després podrem fer les valoracions i crítiques que hi corresponguin.