1ª PART (O PRIMERA PART CONTRACTANT DE LA PRIMERA PART)
Fa una setmana, aproximadament, una companya de Red Progresista, a rel d'un comentari que jo li fèia respecte al desmembrament de CNT esdevingut durant l'any 1989 que va donar lloc als sindicats separats de CGT y CNT (cosa de la qual potser en parli en un altre moment), em formulà la pregunta-autoresposta següent: “¿De quina manera és més fàcil fer caure un avió en vol, des de dins o des de terra? Sens dubte, des de dins”. No massa convençut, jo vaig assentir-hi, car conec prou aquests tipus d'argumentacions. Tanmateix, si desprès t'ho penses pots arribar a la conclusió següent: Evidentment, és més fàcil fer caure l'avió des de terra, per exemple amb un míssil, perquè una vegada dins, llevat que no siguis un fanàtic religiós (?), o que ja no puguis resistir més el tipus de vida dins l’aparell, mai no se t'acudiria fer-lo caure. Al final, veient que no n'és fàcil sortir, t'hi adaptes i comences a repetir els esquemes que t’hi trobes i fins i tot t'oposaràs contra aquell que intenti fer caure'l, ja que tu també hi cauries.
Ara mateix que m’hi poso a escriure, en aquest precís moment, no se m'ha ocorregut exemple més adequat que el de la meva companya "reformista" : ) per tal d'explicar el nostre sistema de democràcia, que tants s'entossudeixen a dir "representativa" i que jo anomeno simplement, i per estalviar-me qualsevol adjectivació, "partitocracia". Quan ets fora de “l'anell del poder" t'atreveixes a enfrontar-te al monstre que amenaça des de dins, però quan hi entres, acabes adaptant-t’hi, acceptant allò que enllà t’hi trobes o fins i tot abraçant-ho, car si allò de dins s'esfondra tu acabaràs ensorrant-hi també. I, si no, recordin en Carod Rovira, quan "no era ningú" atacant l'estructura monàrquica, com a bon republicà, però una vegada "a dins" afirmant que malgrat ser republicà podia "conviure's" amb el Rei (de les “Españas, Unas, Grandes, Libres y Santas”).
2ª PART (O SEGONA PART CONTRACTANT DE LA PRIMERA PART)
Sí, senyores i senyors, mirin, passin-s'hi i vegin, si, fins i tot, els feliciten
Familia, políticos, intelectuales y deportistas felicitaron a los Príncipes tras conocer el embarazo (quin embarassament, déu meu)
En faig un extracte:
“La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE manifestó su "más efusiva y sincera felicitación" y el secretario de organización, José Blanco, afirmó que "es un gran día para la Familia Real, pero también para España". El líder de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, y el portavoz de CiU en el Congreso de los Diputados, Josep Antoni Duran i Lleida, se sumaron a las muestras de felicitación”
“También la vicepresidenta primera del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, trasladó "la más cálida y calurosa de las felicitaciones" y explicó que "nos encontramos satisfechos por la dimensión institucional que tiene el acontecimiento"
Els que no podien quedar-se'n fora car són els “autèntics representants i defensors dels treballadors": “Los dos principales sindicatos, Comisiones Obreras (CC.OO.) y Unión General de Trabajadores (UGT), también dieron la enhorabuena a la pareja”
¿Por què serà que sempre són els mateixos qui estan a tots els sembrats?
Sempre, però, hi ha l'excepció que confirma la regla, quan no és un que far el paper ho fa un altre, o ¿serà a causa de la força parlamentària depenent del moment?: “Gaspar Llamazares destacó el interés de su formación por la celebración de un referéndum popular para optar entre República o Monarquía”
Malgrat que, per molt que d'altres no vulguin acceptar-ho, honradament hem de reconèixer que hi ha graus indiscutibles d'esquerranisme. O que existeix un contínuum ESQ----------------------------DRE on podem anar ubicant-hi totes i tots segons el seu comportament respecte d'un patró o ideologia política predeterminada; i de les idees convertides en fets, i dels fets mesurats respecte a les idees, tindrem uns resultats d'actuació o d'altres diferents.
Vet aquí en Mas, vet aquí en Montilla, i aquest conte "ya está en capilla"
***Fotografia extreta de:
http://www.geocities.com/panadero3000/accidentesaviacion.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada